Diferència entre les revisions de "Lluís de Santàngel" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 2:

[[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]

'''Luis de Santángel''' ([[~~Valéncia~~]] ¿ ? - [[1498]]), cortesà de [[Ferran el Catòlic]] i protector de [[Cristòfol Colon|Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda. Membre d'una família de [[convers]]s d'orige judeu-aragonés procedent de ~~[[Calatayud]]~~ (atres fonts citen que va nàixer en [[Daroca]]), una de les més pròsperes comunitats hebraiques de [[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments'', es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en [[1444]].

'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' (¿[[Calatayut]] o [[Daroca]], [[Saragossa]]?, [[1438]] o [[1439]] - [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), cortesà de [[Ferran el Catòlic]] i protector de [[Cristòfol Colon|Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda.

== Biografia ==

Membre d'una família de [[convers]] d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayut (Saragossa), atres fonts citen que va nàixer en Daroca (Saragossa), una de les més pròsperes comunitats hebraiques d'[[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments'', es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en [[1444]].

Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a [[1476]].

Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en [[Valéncia]]; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[~~Ferran~~ el ~~Católic~~|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de ~~Lluis~~ de ~~Santángel~~", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]].

Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en [[Valéncia]]; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]].

== Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó ==

~~Lluis~~ de ~~Santángel~~ fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferran era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.

Lluís de Santàngel fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferran era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.

Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en l'any [[1486]]. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar-li al navegant i oferint-se ell mateix per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.

Llínea 32:

Llínea 37:

== Enllaços externs ==

* [http://es.encarta.msn.com/text_761592895___0/Luis_de_Santángel.html Luis de Santángel en MSN Encarta]

* [http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/6070.htm Luis de Santángel en Arte Historia]

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 [[File:Monument a Lluís de Santàngel (València).JPG|thumb|Monument a Lluís de Santàngel en [[Valéncia]]]]
-'''Luis de Santángel''' ([[Valéncia]] ¿ ? - [[1498]]), cortesà de [[Ferran el Catòlic]] i protector de [[Cristòfol Colon|Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda. Membre d'una família de [[convers]]s d'orige judeu-aragonés procedent de [[Calatayud]] (atres fonts citen que va nàixer en [[Daroca]]), una de les més pròsperes comunitats hebraiques de [[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments'', es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en [[1444]].
+'''Luis de Santángel''' o '''Lluís de Santàngel''' (¿[[Calatayut]] o [[Daroca]], [[Saragossa]]?,  [[1438]] o [[1439]] - [[Alcalá de Henares]], [[Madrit]], [[1498]]), cortesà de [[Ferran el Catòlic]] i protector de [[Cristòfol Colon|Cristóbal Colón]]; fill de [[Luis de Santángel el Vell]] i Na Brianda.
+== Biografia ==
+Membre d'una família de [[convers]] d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayut (Saragossa), atres fonts citen que va nàixer en Daroca (Saragossa), una de les més pròsperes comunitats hebraiques d'[[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments'', es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en [[1444]].
 Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a [[1476]].
-Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en [[Valéncia]]; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferran el Católic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluis de Santángel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]].
+Joan II va encarregar a Santángel (fill) la recaptació dels interessos reals en [[Valéncia]]; des de [[1478]] va treballar directament per a la Corona. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]], el [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]].
 == Escrivà de Ració de la Corona d'Aragó ==
-Lluis de Santángel fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferran era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.
+Lluís de Santàngel fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferran era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes.
 Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en l'any [[1486]]. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar-li al navegant i oferint-se ell mateix per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.
@@ Llínea 32: / Llínea 37: @@
 == Enllaços externs ==
 * [http://es.encarta.msn.com/text_761592895___0/Luis_de_Santángel.html Luis de Santángel en MSN Encarta]
 * [http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/6070.htm Luis de Santángel en Arte Historia]