Diferència entre les revisions de "Alberich"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
'''Alberich''' (de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-barid'' ''la posta'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Conta en 10.330 habitants. | '''Alberich''' (de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-barid'' ''la posta'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Conta en 10.330 habitants. | ||
| Llínea 36: | Llínea 37: | ||
=== Dels orígens a la Reconquista === | === Dels orígens a la Reconquista === | ||
S'ignora el nom que tenien estes terres abans de la [[Reconquista]], lo que sí sabem | S'ignora el nom que tenien estes terres abans de la [[Reconquista]], lo que sí sabem és que estigueren poblades en l'[[Edat de Bronze]] i pels [[romans]]. | ||
Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) | Després de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los. | ||
El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, després reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. | El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, després reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien sigut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real. | ||
Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any després, va morir el propietari i tres anys després el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni. | Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any després, va morir el propietari i tres anys després el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni. | ||
| Llínea 46: | Llínea 47: | ||
Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de [[Lluís Cornell]], qui mantenia una gran amistat en l'escritor [[Joanot Martorell]]. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberic i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer. | Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de [[Lluís Cornell]], qui mantenia una gran amistat en l'escritor [[Joanot Martorell]]. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberic i on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer. | ||
Entre atres, formà part del patrimoni del [[cardenal Mendoza]], que comprà Alberic per intervenció del financer [[Lluís de Santángel]]. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid. | Entre atres, formà part del patrimoni del [[cardenal Mendoza]], que comprà Alberic per intervenció del financer [[Lluís de Santángel]]. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid''. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid. | ||
El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de [[Granada]], construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, després de que [[Ferrando II d'Aragó]] llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit. | El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de [[Granada]], construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, després de que [[Ferrando II d'Aragó]] llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit. | ||
=== Les Germanies === | === Les Germanies === | ||
Durant la rebelió de les [[Germanes]], | Durant la rebelió de les [[Germanes]], Alberich estava en mans del [[marqués de Zenete]] i contava en majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'[[Alzira]] i [[Xàtiva]] atacaren Alberich, que fon defés pels vassalls musulmans. | ||
Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a així incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi d'evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç. | Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a així incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi d'evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç. | ||
=== Expulsió dels moriscs === | === Expulsió dels moriscs === | ||
En [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] en la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des del port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d' | En [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] en la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des del port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich en destí a [[Orà]], mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències. | ||
El rei concedí noves possessions en | El rei concedí noves possessions en Alberich al [[duc de l'Infantat]] que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment. | ||
=== Segles XVIII, XIX i XX === | === Segles XVIII, XIX i XX === | ||
| Llínea 67: | Llínea 68: | ||
Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla. | Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla. | ||
Finalment, cap destacar que durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en | Finalment, cap destacar que durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en Alberich existia una fàbrica d'armes, on se fea el fusil dit ''Naranjero''. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Alberich conta en 10.330 habitants. | |||
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" | ||
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | ||
| Llínea 83: | Llínea 84: | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
[[Image: IMGP0035.JPG|thumb|200px|Vista de la plaça de l'Ajuntament d' | [[Image: IMGP0035.JPG|thumb|200px|Vista de la plaça de l'Ajuntament d'Alberich, en l'iglésia de Sant Llorenç]] | ||
* '''Capella del Calvari'''. | * '''Capella del Calvari'''. | ||
* '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del segle XVII. | * '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del segle XVII. | ||
| Llínea 115: | Llínea 116: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
*[http://www.valencians.com/valencia/ar/alberic/ Web no oficial d' | *[http://www.valencians.com/valencia/ar/alberic/ Web no oficial d'Alberich] | ||
*[http://www.alberic.com/ Web oficial d' | *[http://www.alberic.com/ Web oficial d'Alberich] | ||
== Referències == | == Referències == | ||