Diferència entre les revisions de "José Iturbi"

Llínea 20: Llínea 20:
Va ser el seu pare qui li va inculcar el seu amor per la música i de qui va rebre la seua primera formació musical que va continuar en la seua ciutat natal en els mestres [[Bellver]] i [[Jordán]]. Iturbi estudià en Valéncia a on a la tendra edat de 3 anys ya demostrà els seus dots musicals, per a continuar la seua formació musical.  
Va ser el seu pare qui li va inculcar el seu amor per la música i de qui va rebre la seua primera formació musical que va continuar en la seua ciutat natal en els mestres [[Bellver]] i [[Jordán]]. Iturbi estudià en Valéncia a on a la tendra edat de 3 anys ya demostrà els seus dots musicals, per a continuar la seua formació musical.  


José va acabar els seus estudis en el conservatori de Música de Valéncia a l'edat de 14 anys, i posteriorment va continuar en el Conservatori de Música de París al qual va accedir per mèrits, i a pesar de que dit conservatori solament admetia dos estudiants estrangers per curs, i gràcies a una beca de la [[Diputació de Valéncia]] que li va permetre mantindre's allí en aportacions que conseguia tocant el piano per les nits en diversos Cafens Parisencs.
José va acabar els seus estudis en el conservatori de Música de Valéncia a l'edat de 14 anys, i posteriorment va continuar en el Conservatori de Música de París al qual va accedir per mèrits, i a pesar de que dit conservatori solament admetia dos estudiants estrangers per curs, i gràcies a una beca de la [[Diputació de Valéncia]] que li va permetre mantindre's allí en aportacions que conseguia tocant el piano per les nits en diversos cafés de París.


En l'any 1911, escomençà la seua carrera com a pianiste, de manera accidental durant  dos concerts en [[Bilbao]]. Les seues gires al voltant del món escomençaren l'any [[1912]], foren un gran èxit. Va destacar com a intèrpret de francés, aixina com de música espanyola. Fon becat en el conservatori de [[París]] entre 1918 i 1923, gràcies a la [[Diputació de Valéncia]], al mateix temps també va realisar estudis de tècnica i interpretació en [[Wanda Landowska]].
En l'any [[1911]], escomençà la seua carrera com a pianiste, de manera accidental durant  dos concerts en [[Bilbao]]. Les seues gires al voltant del món escomençaren l'any [[1912]], als setze anys, foren un gran èxit. Va destacar com a intèrpret de francés, aixina com de música espanyola. Fon becat en el conservatori de [[París]] entre [[1918]] i [[1923]], gràcies a la [[Diputació de Valéncia]], al mateix temps també va realisar estudis de tècnica i interpretació en els millors professor d'[[Europa]] com [[Wanda Landowska]]. Eixe mateix any se graduà en tots els honors en el Conservatori de París.


Va ser professor en el conservatori de [[Ginebra]] i es va traslladar als [[Estats Units|Estats Units d'América]] al conseguir alguns contractes com a director, actor i compositor en distintes películes, aixina com director de la ''Rochester Philarmonic Orchestra'' de [[1936]] a [[1944]]. Va fer la seua primera aparició com a director d'orquesta en la [[Ciutat de Mèxic]] en [[1933]] quan fon presentat per Don Ernesto de Quesada. El seu debut en Amèrica fon en la ciutat de [[Nova York]] en [[1929]].  
Fon la seua primera aparició com a director d'orquesta en la [[Ciutat de Mèxic]] en [[1933]] quan fon presentat per Don Ernesto de Quesada. El seu debut en Amèrica fon en la ciutat de [[Nova York]] en [[1929]]. 
 
Fon professor en el conservatori de [[Ginebra]] i ocupà la càtedra en eixe conservatori i es va traslladar als [[Estats Units|Estats Units d'América]] al conseguir alguns contractes com a director, actor i compositor en distintes películes, aixina com director de l'orquesta que ell mateix va fundar l'''Orquesta Iturbi'', la ''Rochester Philarmonic Orchestra'' de [[1936]] a [[1944]] i també orquestes com Chicago, Nova York, Indianàpolis, Detroit, Filadelfia, Madrit i finalment la de Valéncia entre els anys [[1956]] i [[1958]].  


El 24 de juny de [[1949]] tornà a Valéncia per a rebre un homenage dels músics i de l'[[Ajuntament de Valéncia]], entre atres guardonats, per la seua dedicació i entrega a l'[[Orquesta Municipal de Valéncia]], li otorguen el càrrec de director honorífic perpetu de la formació. Ademés, en l'any 1950, va conseguir que l'Orquesta Municipal de Valéncia anara de gira a l'estranger, conseguint ser la primera orquesta de l'estat que actuara fóra de l'àmbit nacional. La colaboració del mestre fon decisiva per a la confirmació d'esta agrupació com una de les més importants orquestes sinfòniques del panorama musical nacional i internacional.
El 24 de juny de [[1949]] tornà a Valéncia per a rebre un homenage dels músics i de l'[[Ajuntament de Valéncia]], entre atres guardonats, per la seua dedicació i entrega a l'[[Orquesta Municipal de Valéncia]], li otorguen el càrrec de director honorífic perpetu de la formació. Ademés, en l'any 1950, va conseguir que l'Orquesta Municipal de Valéncia anara de gira a l'estranger, conseguint ser la primera orquesta de l'estat que actuara fóra de l'àmbit nacional. La colaboració del mestre fon decisiva per a la confirmació d'esta agrupació com una de les més importants orquestes sinfòniques del panorama musical nacional i internacional.