Diferència entre les revisions de "Pantà"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:AswanHighDam Egypt.jpg|thumb|right|[[Presa d'Asuán]].]] | ||
En [[ingeniera]] se denomina '''presa''' o '''represa''' (en [[Suramèrica]] existixen atres denominacions com '''tranque''') a un mur fabricat en [[pedra]], [[formigó]] o materials solts, que se construïx habitualment en una passera sobre un [[riu]], [[riera]] o [[canal]] en la finalitat de contindre l'[[aigua]] en el [[llit]] fluvial per al seu posterior aprofitament en abastiment o [[regadiu]], per a elevar el seu nivell en l'objectiu de derivar-la a canalisacions de rec, o per a la producció d'[[energia mecànica]] al transformar l'[[energia potencial]] de l'almagasenament en [[energia cinètica]] i esta novament en mecànica al accionar la força de l'aigua un element mòvil. L'energia mecànica pot aprofitar-se directament, com en els antics [[molin]]s, o de forma indirecta per a produir [[energia elèctrica]], com se fa en les [[central hidroelèctrica|centrals hidroelèctriques]]. Atra funció d'alguns pantans es contindre les avingudes produïdes per pluges torrencials que podrien inundar àrees rurals o agrícoles aigües avall. | En [[ingeniera]] se denomina '''presa''' o '''represa''' (en [[Suramèrica]] existixen atres denominacions com '''tranque''') a un mur fabricat en [[pedra]], [[formigó]] o materials solts, que se construïx habitualment en una passera sobre un [[riu]], [[riera]] o [[canal]] en la finalitat de contindre l'[[aigua]] en el [[llit]] fluvial per al seu posterior aprofitament en abastiment o [[regadiu]], per a elevar el seu nivell en l'objectiu de derivar-la a canalisacions de rec, o per a la producció d'[[energia mecànica]] al transformar l'[[energia potencial]] de l'almagasenament en [[energia cinètica]] i esta novament en mecànica al accionar la força de l'aigua un element mòvil. L'energia mecànica pot aprofitar-se directament, com en els antics [[molin]]s, o de forma indirecta per a produir [[energia elèctrica]], com se fa en les [[central hidroelèctrica|centrals hidroelèctriques]]. Atra funció d'alguns pantans es contindre les avingudes produïdes per pluges torrencials que podrien inundar àrees rurals o agrícoles aigües avall. | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
Existixen numerosos tipos, començant en el que pot parlar-se de pantans fixes o mòvils, pero primer tenim classificar-los en dos grans grups segons la seua estructura i segons els materials utilisats en la seua construcció. | Existixen numerosos tipos, començant en el que pot parlar-se de pantans fixes o mòvils, pero primer tenim classificar-los en dos grans grups segons la seua estructura i segons els materials utilisats en la seua construcció. | ||
[[ | [[File:Img barrage poids.jpg|thumb|left|200px|Secció esquemàtica d'un pantà de tipo gravetat]]. | ||
=== Segons la seua estructura === | === Segons la seua estructura === | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
L'inclinació sobre la cara aigües amunt fa que el pes de l'aigua sobre el pantà incremente la seua estabilitat. | L'inclinació sobre la cara aigües amunt fa que el pes de l'aigua sobre el pantà incremente la seua estabilitat. | ||
[[ | [[File:Img barrage voute.jpg|thumb|right|250px|Secció esquemàtica d'un pantà en arc]]. | ||
*'''Pantans de bóveda o pantans en arc''': son totes aquelles en les que la seua pròpia forma és l'encarregada de resistir l'espenta de l'aigua. Degut a que la pressió se transferix en forma molt concentrada cap als costats de la ''cerrada'', se requerix que esta siga de roca molt dura i resistent. Constituïxen els pantans més innovadors en quant al disseny i que menor cantitat de formigó se necessita per a la seua construcció. | *'''Pantans de bóveda o pantans en arc''': son totes aquelles en les que la seua pròpia forma és l'encarregada de resistir l'espenta de l'aigua. Degut a que la pressió se transferix en forma molt concentrada cap als costats de la ''cerrada'', se requerix que esta siga de roca molt dura i resistent. Constituïxen els pantans més innovadors en quant al disseny i que menor cantitat de formigó se necessita per a la seua construcció. | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
Quant el pantà té curvatura en el pla vertical i en el pla horisontal, també se denomina de [[bóveda]]. Per a conseguir les seues complexes formes se construïxen en formigó i requerixen gran habilitat i experiència dels seus constructors que deuen recórrer a sistemes constructius poc comuns. | Quant el pantà té curvatura en el pla vertical i en el pla horisontal, també se denomina de [[bóveda]]. Per a conseguir les seues complexes formes se construïxen en formigó i requerixen gran habilitat i experiència dels seus constructors que deuen recórrer a sistemes constructius poc comuns. | ||
[[ | [[File:Arch dam Oymapinar (Manavgat River, Turkey).JPG|thumb|left|260px|Pantà en arc, Oymapinar Dam, [[Turquia]].]] | ||
=== Segons el seu material === | === Segons el seu material === | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
'''{{AP|Pantà filtrant}}''' | '''{{AP|Pantà filtrant}}''' | ||
[[ | [[File:Revin Meuse weir 20041230- 024.jpg|thumb|right|250px|Pantà de derivació en el [[riu Mosa]].]] | ||
*'''Pantans filtrants o dics de retenció''': son aquells que tenen la funció de retindre sòlits, des de material fi, fins a roques de gran tamany, transportades per torrents en àrees montanyoses, permetent el pas de l'aigua. | *'''Pantans filtrants o dics de retenció''': son aquells que tenen la funció de retindre sòlits, des de material fi, fins a roques de gran tamany, transportades per torrents en àrees montanyoses, permetent el pas de l'aigua. | ||