Diferència entre les revisions de "Piràmide de Kheops"
| Llínea 130: | Llínea 130: | ||
• Jean Palerme, germà de [[Enrique III de França]], en l'any [[1581]] va observar que el sarcòfec, si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.<ref>DeSalvo, John: Dessifrant les piràmides. Lisma. 2007. ISBN 9788492447077 pp. 150-152.</ref> | • Jean Palerme, germà de [[Enrique III de França]], en l'any [[1581]] va observar que el sarcòfec, si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.<ref>DeSalvo, John: Dessifrant les piràmides. Lisma. 2007. ISBN 9788492447077 pp. 150-152.</ref> | ||
• John Greaves, [[1638]], professor en [[Oxford]], autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per [[Kheops]], com a tomba. [[Athanasius Kircher]], en l’any [[1666]], va ser el primer en creure que els [[obelisc]]s i piràmides tenien un significat místic i amagat. | • John Greaves, [[1638]], professor en [[Oxford]], autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per [[Kheops]], com a tomba. | ||
• [[Athanasius Kircher]], en l’any [[1666]], va ser el primer en creure que els [[obelisc]]s i piràmides tenien un significat místic i amagat. | |||
• Gemelli Careri, en l’any [[1693]] sugerix que, ademés de tomba, la Gran Galeria va servir com a observatori astronòmic prèviament.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 154.</ref> | • Gemelli Careri, en l’any [[1693]] sugerix que, ademés de tomba, la Gran Galeria va servir com a observatori astronòmic prèviament.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 154.</ref> | ||