Canvis

D'estos habitants se coneix molt poc. Tindríem que consultar obres d'autors especialisats, com ''J. Aparicio Pérez''.

D'estos habitants se coneix molt poc. Tindríem que consultar obres d'autors especialisats, com ''J. Aparicio Pérez''.

Se supon que, encara que de vegades caçaven de forma rudimentària, eren carronyers. Se menjaven els animals morts que s'anaven trobant pel camí, perque encara no eren capaços de matar-los per ells mateixos.  

Se supon que, encara que de vegades caçaven de forma rudimentària, eren carronyers. Se menjaven els animals morts que s'anaven trobant pel camí, perque encara no eren capaços de matar-los pells mateixos.  

Per esta raó, es deduïx que eren principalment vegetarians, pero no agricultors. No tenien cap forma d'activitat agrícola planificada.  La seua dieta principal eren fruïts i raïms silvestres.

Per esta raó, es deduïx que eren principalment vegetarians, pero no agricultors. No tenien cap forma d'activitat agrícola planificada.  La seua dieta principal eren fruïts i raïms silvestres.

El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu maravellós [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren tots i cada u dels escritors puix era la llengua de major prestigi de l'época.  

El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu maravellós [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren tots i cada u dels escritors puix era la llengua de major prestigi de l'época.  

[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià]] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste iniciat per ell, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. Junt en estos tres grans poetes valencians, els  atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Ausias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "Els trobes de lahors de la Verge Maria".

[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià]] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste iniciat pell, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. Junt en estos tres grans poetes valencians, els  atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Ausias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "Els trobes de lahors de la Verge Maria".

En la prosa, [[Joanot Martorell]] fon el major escritor valencià de tots els temps, comparable en [[Cervantes]] o [[Shakespeare]], en la seua gran obra, "[[Tirant lo Blanch]]". Atre gran personage del Sigle d'Or és [[Sor Isabel de Villena]], dòna valenciana, abadesa de les [[clarises]] de [[Valéncia]], que escrigué sobre lliteratura religiosa destacant la "[[Vita Christi]]" una visió personal de la vida de [[Crist]]. Isabel conseguí estar en igual en tots els escritors de l'época i passar a formar part de la [[lliteratura universal]]. Isabel inspirà tota la posterior mística espanyola. [[Jaume Roig]] escrigué una crítica de les costums de l'época i la seua obra més important és "[[L'Espill]]". També s'inclou en este sigle a [[Sant Vicent Ferrer]], anteriorment expost, i a son germà [[Bonifaci Ferrer]] autor de la [[Bíblia Valenciana|Bíblia en llengua valenciana]] la tercera en llengua moderna del món.  

En la prosa, [[Joanot Martorell]] fon el major escritor valencià de tots els temps, comparable en [[Cervantes]] o [[Shakespeare]], en la seua gran obra, "[[Tirant lo Blanch]]". Atre gran personage del Sigle d'Or és [[Sor Isabel de Villena]], dòna valenciana, abadesa de les [[clarises]] de [[Valéncia]], que escrigué sobre lliteratura religiosa destacant la "[[Vita Christi]]" una visió personal de la vida de [[Crist]]. Isabel conseguí estar en igual en tots els escritors de l'época i passar a formar part de la [[lliteratura universal]]. Isabel inspirà tota la posterior mística espanyola. [[Jaume Roig]] escrigué una crítica de les costums de l'época i la seua obra més important és "[[L'Espill]]". També s'inclou en este sigle a [[Sant Vicent Ferrer]], anteriorment expost, i a son germà [[Bonifaci Ferrer]] autor de la [[Bíblia Valenciana|Bíblia en llengua valenciana]] la tercera en llengua moderna del món.  

En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] a principis del [[sigle XVIII]] lo Regne de Valéncia es veu immers en la guerra civil entre els dos candidats als tro. U dels dos que tenien dret era [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de la dinastia dels [[Borbons]] net de [[Lluís XVI de França]] i l'atre era el germà de l'emperador d'[[Àustria]] l'[[Archiduc Carles d'Àustria]]. El primer era recolçat per [[França]] i el segon per [[Anglaterra]] i [[Holanda]] degut a que no volien que França tinguera tant de poder.

En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] a principis del [[sigle XVIII]] lo Regne de Valéncia es veu immers en la guerra civil entre els dos candidats als tro. U dels dos que tenien dret era [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de la dinastia dels [[Borbons]] net de [[Lluís XVI de França]] i l'atre era el germà de l'emperador d'[[Àustria]] l'[[Archiduc Carles d'Àustria]]. El primer era recolçat per [[França]] i el segon per [[Anglaterra]] i [[Holanda]] degut a que no volien que França tinguera tant de poder.

En lo Regne, les classes altes d'aristócrates i burgessos apoyaren al Borbó i foren nomenats [[Botiflers]] imitadors de la [[cultura francesa]]. Les classes més humilts apoyaren al Austríac i foren nomenats [[Maulets]]. Als Maulets se'ls prometiren les terres dels nobles pero despuix de lluitar per ell l'Archiduc no complí la seua promesa aixina que se revelaren per lo que els seus dirigents foren assessinats. Despuix d'açò se retiraren de la guerra.

En lo Regne, les classes altes d'aristócrates i burgessos apoyaren al Borbó i foren nomenats [[Botiflers]] imitadors de la [[cultura francesa]]. Les classes més humilts apoyaren al Austríac i foren nomenats [[Maulets]]. Als Maulets se'ls prometiren les terres dels nobles pero despuix de lluitar pell l'Archiduc no complí la seua promesa aixina que se revelaren per lo que els seus dirigents foren assessinats. Despuix d'açò se retiraren de la guerra.

La [[Batalla d'Almansa]] la guanyaren els francesos que derrotaren a anglesos i holandesos la qual decidí la guerra. Les potències firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] pel qual reconegueren a Felip rei d'Espanya a canvi de territoris i drets espanyols.

La [[Batalla d'Almansa]] la guanyaren els francesos que derrotaren a anglesos i holandesos la qual decidí la guerra. Les potències firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] pel qual reconegueren a Felip rei d'Espanya a canvi de territoris i drets espanyols.