Diferència entre les revisions de "Pinyates"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Pinyata.jpg|thumb|250px|Pinyata]] | [[Archiu:Pinyata.jpg|thumb|250px|Pinyata]] | ||
Les | Les '''pinyates''' tenen el seu orige en [[China]], a on en [[primavera]], a l'inici de l'any chinenc, es portava a terme una cerimònia en la qual els chinencs elaboraven en paper la figura d'un [[bou]], la cobrien en papers de colors i li penjaven alguns adorns en motius agrícoles. | ||
Els colors de la figura simbolisaven les condicions en que es desenrollaria l'any sobre l'agricultura. Es omplien en cinc classes de llavors que caïen quan els mandarins li pegaven a la pinyata en vares de diferents colors. Quan ya estava buida, es cremava i la gent tractava d'obtindre part de les cendres considerant que donava bona sòrt per a tot l'any. | |||
En passar esta costum a [[Europa]], en [[Itàlia]] la varen utilisar per a les festes de [[Quaresma]], donant-li un sentit religiós: | |||
La pinyata està feta en una olla de fanc coberta en paper de colors lluents i representa al [[dimoni]], que sol presentar al mal com algo cridaner per a que captive a l'home i caiga en la tentació. | |||
La pinyata clàssica té sèt picos que representen als sèt pecats capitals: soberba, avarícia, luxúria, ira, gula, enveja i gos. | |||
L'home que li pega a la pinyata representa la fe que deu ser cega, per això du una bena en els [[Ull|ulls]]. En l'ajuda de [[Deu]], es destruïx al mal i aixina es descobrixen els fruts que hi ha dins de la pinyata i es deixen caure les gràcies de Deu. | |||
El pal en que se li pega a la pinya representa a la força de la virtut que trenca en els falsos i enganyoses delectacions del món. Les virtuts que cal cultivar per a véncer els pecats capitals són: contra la soberba, la humiltat; contra l'avarícia, la magnanimitat; contra l'ira, la paciència; contra l'enveja, la generositat; contra la luxúria, la castitat; contra la gula, la templança; contra la perea, la diligència. | |||
La farcidura de la pinyata és símbol de l'amor de Deu perque en trencar en el mal, s'obtenen els bens anhelats; és símbol d'esperança perque tots veuen cap a dalt, en els ulls posats en el cel que és d'a on vindrà el premi celestial | |||
D'Itàlia, la costum de trencar pinyates en Quaresma va aplegar a [[Espanya]] i els espanyols varen organisar una festa el primer dumenge de quaresma. a la que varen cridar "Ball de la pinyata". Trencar la pinyata a l'inici de la Quaresma, simbolisava el desig d'acabar en el mal en la pròpia vida, la conversió del cor per a tornar a Deu i rebre els bens eterns. | |||
A principis del [[sigle XVI]], esta tradició era desconeguda en [[Amèrica]]. No obstant, en [[Mèxic]], els indis mayes, que agradaven molt del deport, tenien un joc en el que tractaven de trencar en els ulls embenats un gorc de fanc ompli de [[chocolate]] que es balancejava detinguda d'una corda. Als flares evangelizadors se'ls va ocórrer que serviria de catequesis el donar un sentit religiós al joc del gorc, ensenyant-los el significat religiós de les pinyates i promovent que es trencaren durant el temps de advent com un complement a les festes de les posades i en el mateix sentit de conversió que li donaven els europeus. | |||
És usual que una pinyata s'òmpliga en frutes de la temporada decembrina: cacahuates, jícamas, [[taronges]], [[Llima|llimes]], tejocotes, canyes, i en ocasions se li agreguen coses dolces. | |||
També existix un atre tipo de pinyates, a les que se'ls crida "de trampa" reblixes en farina, confeti o "aigua florida". | |||
Atres tradicions nadalenques són: | Atres tradicions nadalenques són: | ||
| Llínea 41: | Llínea 48: | ||
|- | |- | ||
| [[Papa Noel]] | | [[Papa Noel]] | ||
| [[ | | [[Posades]] | ||
| [[Roscó de Reixos]] | | [[Roscó de Reixos]] | ||
| [[Sants Inocents]] | | [[Sants Inocents]] | ||