Diferència entre les revisions de "Bernat Artola"

@@ Llínea 62: / Llínea 62: @@
 En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.
+'''Estiuenca'''
+Pel vell camí de l'alqueria
+va una parella sospirant:
+¡Que si no em vols com yo voldria!
+¡Que si no et vullc per inconstant!
+Tendra paraula falaguera
+torna la pau poquet a poc:
+¡Ta boca roja de cirera!
+¡Ta pell molsuda d'albercoc!
+Els albercocs i les cireres,
+prenent l'Amor per mal de cucs,
+entre les fulles, mes guerreres,
+fugint, s'amaguen, tots porucs.
 '''El sabater del cantó'''