Diferència entre les revisions de "Pardalot"

Conta la llegenda negra que este Pardalot s'alimentava, i alimentava als seus pollets, dels chiquets que raptava per anar a soles massa temps i per zones deshabitades. És per esta raó que els pares utilisaven este mònstruo per a espantar a les criatures que anaven desprevingudes massa temps pel carrer.

Una atra llegenda està relacionada en un Pardalot. Segons conta la tradició, que [[Vicent Blasco Ibáñez]] ya va recollir de boca dels comerciants en la seua novela ''Arròs i Tartana'', hi hagué una época en que els agricultors aragonesos arribaven a la ciutat de [[Valéncia]] buscant un treball com a criats per als seus fills més chicotets. Pero sempre no en tenien sort, aixina, que quan no havien conseguit colocar al chiquet en alguna casa o en algun treball con aprenent, el portaven a vore el gran penell de l'[[iglésia de Sant Joan del Mercat]], que presentava un gran pardal conegut con “el Pardalot”. El chiquet, inocent, es quedava contemplant el gran pardal que girava en el vent. Mentres, el pare aprofitava per a fugir i abandonar al chiquet a la seua sort en mig del carrer, confiant en que algú es faria càrrec d'ell.