Diferència entre les revisions de "Història contemporànea de la llengua valenciana"
| Llínea 165: | Llínea 165: | ||
Llavors, se va creure que "un acort transaccional" entre tots serviria per a millorar la situació. Pero el resultat de l'acort fon molt diferent de l'imaginat. | Llavors, se va creure que "un acort transaccional" entre tots serviria per a millorar la situació. Pero el resultat de l'acort fon molt diferent de l'imaginat. | ||
Esta falta d'unanimitat entre els escritors valencians va fer sentir el desig d'optar per un sistema ortogràfic únic, a eixemple de lo que havia ocorregut en Catalunya; esta aspiració fon arreplegada per uns quants dels escritors valencians agrupats | Esta falta d'unanimitat entre els escritors valencians va fer sentir el desig d'optar per un sistema ortogràfic únic, a eixemple de lo que havia ocorregut en Catalunya; esta aspiració fon arreplegada per uns quants dels escritors valencians agrupats a l'entorn de la revista ''[[Taula de les Lletres valencianes]]'' d'inspiracio [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Llançaren estos l'idea d'arribar a un acort ortogràfic a base de les normes adoptades per l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i d'organisar una reunió, que fon facilitada per la ''[[Societat Castellonenca de Cultura]]'', i que va tindre lloc el dia 21 de decembre de 1932, en la ciutat de Castelló. | ||
Aixina que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la [[Llengua Valenciana]]. ¿Perqué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per a on colar-se i per la que podia impondre, en el [[Regne de Valéncia]], les més greus intencions absorcionistes. Pompeu Fabra, com alvançada del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els [[Castellonenc|castellonencs]], quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discorrent una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació. | Aixina que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la [[Llengua Valenciana]]. ¿Perqué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per a on colar-se i per la que podia impondre, en el [[Regne de Valéncia]], les més greus intencions absorcionistes. [[Pompeu Fabra]], com alvançada del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els [[Castellonenc|castellonencs]], quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discorrent una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació. | ||
Dites [[Normes de Castelló|normes]] foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intenció dels firmants (2 entitats culturals, 1 corporació, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castelló i província), que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preàmbul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt alluntats del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana. | Dites [[Normes de Castelló|normes]] (Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana) foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intenció dels firmants (2 entitats culturals, 1 corporació, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castelló i província), que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preàmbul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt alluntats del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana. | ||
L'únic filòlec firmant d'eixes Bases ortogràfiques (Nomenades ''Normes de Castelló'' o del 32, pero que el títul original del document era ''Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana'') fon [[Lluís Fullana]] (Sanchis Guarner contava en 21 anys). Encara que inicialment el Pare Fullana es negà a acceptar-les finalment, pressionat, accedí a rubricar-les, afegint que ho fea ''atés lo caràcter provisional que tenen''. Pero no fon el primer firmant, fon justament l'últim de tots, per la resistència que ell oponia a refrendar-les, ademés de que era l'únic filòlec entre tots els assistents ad aquella taula redona en Castelló. | L'únic filòlec firmant d'eixes Bases ortogràfiques (Nomenades ''Normes de Castelló'' o del 32, pero que el títul original del document era ''Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana'') fon [[Lluís Fullana]] (Sanchis Guarner contava en 21 anys). Encara que inicialment el Pare Fullana es negà a acceptar-les finalment, pressionat, accedí a rubricar-les, afegint que ho fea ''atés lo caràcter provisional que tenen''. Pero no fon el primer firmant, fon justament l'últim de tots, per la resistència que ell oponia a refrendar-les, ademés de que era l'únic filòlec entre tots els assistents ad aquella taula redona en Castelló. | ||