Diferència entre les revisions de "Antonio Pascual Abad"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Antonio Pascual fon discípul de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia, a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia en el carrer de Sant Vicent. Contragué matrimoni en Sinforosa Francés. | Antonio Pascual fon discípul de l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia en el carrer de Sant Vicent. Contragué matrimoni en Sinforosa Francés. | ||
Les seues estampes religioses són numeroses. Realisà les làmines de l'Antic i Nou Testament impreses per Manuel Cervera en [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). També les de l'àlbum dedicat a la reina María Cristina en [[1884]] per la Joventut Valenciana, entre atres. | Les seues estampes religioses són numeroses. Realisà les làmines de l'Antic i Nou Testament impreses per Manuel Cervera en [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). També les de l'àlbum dedicat a la reina María Cristina en [[1884]] per la Joventut Valenciana, entre atres. | ||