Diferència entre les revisions de "Cartoixa de Vall de Crist"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Història == | == Història == | ||
La Cartoixa de Vall de Crist fon la quinta de les cases dels cartoixans de l'Orde de Sant Bruno en la [[Península Ibèrica|península ibèrica]], i la segona de les valencianes. Fon considerada com una de les més riques. Es funda a finals del [[sigle XIV]] per exprés desig de l'Infant Don Martín en terres pertanyents al municipi d'Altura. El Papa Clement VII concedix permís per a fundar-la en[[abril]] de l'any [[1383]], prenent possessió els primers monges en [[juny]] de l'any [[1385]]. En l'any [[1399]], Don Martín és coronat rei d'[[Aragó]], i comença a construir-se en [[1405]] l'Iglésia Major. La Cartoixa es | La Cartoixa de Vall de Crist fon la quinta de les cases dels cartoixans de l'Orde de Sant Bruno en la [[Península Ibèrica|península ibèrica]], i la segona de les valencianes. Fon considerada com una de les més riques. Es funda a finals del [[sigle XIV]] per exprés desig de l'Infant Don Martín en terres pertanyents al municipi d'Altura. El Papa [[Clement VII]] concedix permís per a fundar-la en[[abril]] de l'any [[1383]], prenent possessió els primers monges en [[juny]] de l'any [[1385]]. En l'any [[1399]], Don Martín és coronat rei d'[[Aragó]], i comença a construir-se en [[1405]] l'Iglésia Major. La Cartoixa es transformà pel favor real en un important núcleu de poder econòmic, cultural, religiós i polític la rellevància del qual queda palés en sigles successius i fins al seu exclaustració definitiva en [[juliol]] de [[1835]]. | ||
En el món de les arts, Vall de Crist va acollir lo més selecte en la producció plàstica del moment i va impulsar obres arquitectòniques tan singulars com la seua Iglésia Major, i el seu claustre gòtic, les dimensions del qual i harmonia ho convertien en obra única. | En el món de les arts, Vall de Crist va acollir lo més selecte en la producció plàstica del moment i va impulsar obres arquitectòniques tan singulars com la seua Iglésia Major, i el seu claustre gòtic, les dimensions del qual i harmonia ho convertien en obra única. | ||