Diferència entre les revisions de "Gramàtica de la lingua franca nova"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. S'assembla a la dels criolls de les llengües romançades com l'haitià i el chabacà. | La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. S'assembla a la dels criolls de les llengües romançades com l'haitià i el chabacà. | ||
== Frases == | == Frases == | ||
La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consistix en un verp i en els modificadors, tals com a adverbis o grups preposicionals. | La majoria de les frases en elefen contenen un grup verbal, que representa generalment una acció. Un grup verbal consistix en un verp i en els modificadors, tals com a adverbis o grups preposicionals. | ||
| Llínea 60: | Llínea 50: | ||
* On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S'utilisen els tirants per a subjectar els pantalons. | * On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S'utilisen els tirants per a subjectar els pantalons. | ||
* Me ia compra esta oculo de sol en Nederland. – Vaig comprar estes ulleres de sol en els Països Baixos. | * Me ia compra esta oculo de sol en Nederland. – Vaig comprar estes ulleres de sol en els Països Baixos. | ||
== Determinants == | == Determinants == | ||
| Llínea 70: | Llínea 55: | ||
Existixen diferents classes de determinants. He ací un eixemple tipo de cada u d'ells: tota, la, esta, cual, cada, mea, multe, otra. | Existixen diferents classes de determinants. He ací un eixemple tipo de cada u d'ells: tota, la, esta, cual, cada, mea, multe, otra. | ||
== Pronoms == | == Pronoms == | ||
| Llínea 103: | Llínea 78: | ||
De la mateixa manera que els adjectius són paraules que modifiquen els sustantius; els adverbis són paraules que modifiquen casi qualsevol atra cosa: verps, adjectius, atres adverbis, determinants, preposicions, sintagmes nominals i inclús frases sanceres. Normalment, els adverbis donen informació sobre lloc, temps, circumstància, causa, forma o grau. | De la mateixa manera que els adjectius són paraules que modifiquen els sustantius; els adverbis són paraules que modifiquen casi qualsevol atra cosa: verps, adjectius, atres adverbis, determinants, preposicions, sintagmes nominals i inclús frases sanceres. Normalment, els adverbis donen informació sobre lloc, temps, circumstància, causa, forma o grau. | ||
== Verps == | == Verps == | ||
Un verp expressa l'eixecució o la cessació d'una acció (córrer, parar),una relació (tindre, perdre) o un estat. En *elefen els verps no canvien la seua forma per a indicar, per eixemple, els temps o els modos. En el seu lloc s'utilisen adverbis – especialment les tres partícules preverbals ia, va i ta. Un verp pot usar-se com un sustantiu sense fer canvis. | Un verp expressa l'eixecució o la cessació d'una acció (córrer, parar),una relació (tindre, perdre) o un estat. En *elefen els verps no canvien la seua forma per a indicar, per eixemple, els temps o els modos. En el seu lloc s'utilisen adverbis – especialment les tres partícules preverbals ia, va i ta. Un verp pot usar-se com un sustantiu sense fer canvis. | ||
== Preposicions == | == Preposicions == | ||
Una preposició és una paraula especial que introduïx un grup nominal, formant una frase preposicional. Una frase preposicional normalment modifica un sustantiu, pronom, adjectiu, adverbi o pot modificar una frase completa. La preposició indica com el sintagma nominal es referix a l'estructura continguda, mostrant la funció que té en la modificació. | Una preposició és una paraula especial que introduïx un grup nominal, formant una frase preposicional. Una frase preposicional normalment modifica un sustantiu, pronom, adjectiu, adverbi o pot modificar una frase completa. La preposició indica com el sintagma nominal es referix a l'estructura continguda, mostrant la funció que té en la modificació. | ||
L'elefen té 22 preposicions | L'elefen té 22 preposicions: | ||
a, ante, asta, ca, como, con, contra, de, en, entre, estra, longo, par, per, pos, sin, sirca, su, supra, sur, tra i ultra. | |||
== Conjuncions == | == Conjuncions == | ||
Una conjunció és una paraula que unix dos proposicions. Hi ha dos tipos: coordinants i subordinants. | Una conjunció és una paraula que unix dos proposicions. Hi ha dos tipos: coordinants i subordinants. | ||
== Preguntes == | == Preguntes == | ||
| Llínea 161: | Llínea 94: | ||
Ademés, les preguntes poden ser directes (“¿On anem?”) o indirectes (“Et vaig preguntar cap a on anem”, “No sé lo que soc”). Les preguntes directes terminen en un signe d'interrogat (?). | Ademés, les preguntes poden ser directes (“¿On anem?”) o indirectes (“Et vaig preguntar cap a on anem”, “No sé lo que soc”). Les preguntes directes terminen en un signe d'interrogat (?). | ||
== Proposicions == | == Proposicions == | ||
| Llínea 173: | Llínea 101: | ||
Ademés, una oració pot contindre més d'una proposició principal. | Ademés, una oració pot contindre més d'una proposició principal. | ||
== Formació de paraules == | == Formació de paraules == | ||
| Llínea 205: | Llínea 119: | ||
* flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea | * flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea | ||
* adere – adherir → autoaderente – autoadhesiu | * adere – adherir → autoaderente – autoadhesiu | ||
== Abreviatures == | == Abreviatures == | ||
| Llínea 230: | Llínea 135: | ||
La primera lletra d'una frase deu començar en una mayúscula. | La primera lletra d'una frase deu començar en una mayúscula. | ||
[[Categoria:Gramàtica]] | [[Categoria:Gramàtica]] | ||