Diferència entre les revisions de "Llac" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 49:

=== Per forces tectoniques ===

[[Archiu:Lake Victoria composite satellite photo.jpg|thumb|300px|[[Llac Victòria]].]]

Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressio, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressio, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que suele contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el mes profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon mes profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectonics, ocorreguts possiblement fa ~~mes~~ de 20 millons d'anys.

Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressio, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressio, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que suele contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el mes profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon mes profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectonics, ocorreguts possiblement fa més de 20 millons d'anys.

* Llac tectonic format en la depressio d'una [[falla]] o [[fossa tectonica]] que deformen la corfa, per lo que son allargats i profunts, com el [[llac Victoria]], el [[llac Titicaca]] o el [[llac Baikal]] en [[Siberia]], que te mes de 1.600 m de fondaria.

[[Archiu:Toba zoom.jpg|thumb|300px|[[Llac Tova]] en [[Sumatra]].]]

Llínea 56:

Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs mes fermosos. A l'esclatar a través d'una obertura, el material fos perfora cràters en forma de vaixell abombada que mesuren fins 1.6 quilómetros de diàmetro. Llacs d'este tipo els hi ha en [[Centroamérica]], [[Islandia]], [[Italia]], [[Alemania]] i [[Nova Zelandia]]. Els llacs de perola son molt mes grans i se produïxen quan el bort d'un volca se desploma cap al interior de la cambra de magma buit. En accessos de destruccio, els llacs de craters cobertts de [[tarquim]] i neu s'obrin pas a través de les seues bordes o noves explosions que els fan esclatar. En [[Luzón]], [[Filipines]] hi ha un llac de crater en el volca [[Taal]] que a la seua volta està dins d'un llac de perola.

* [[Llac de crater]], format en un [[crater volcanic]] en zones plujoses i està influenciat química i termicament pel [[volca]]. Eixemplets son el [[llac del Crater]] dels [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]].

* [[Llac de crater|Llac de perola]], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola ~~mes~~ gran del món i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]].

* [[Llac de crater|Llac de perola]], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola més gran del món i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]].

* [[Llac de lava]], format per [[lava]] fosa en un cràter volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]].

* Embassament volcanic. Les emanacions de material volcanic poden obstruir les valles dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Africa]].

Llínea 99:

* Els [[Grans llacs]] d'America del Nort s'originen sobre [[fossa tectonica|fosses tectoniques]] a on les forts glaciaciones impediren la seua erosio i copamiento per solages.

* El [[llac Titicaca]] en Perú i Bolivia, s'originà per les mateixes forces tectoniques que alçaren les serres occidental i oriental dels [[Andas]] i la depressio entre elles que constituix la [[Replanell del Collao]]. A açò se suma el clima semiárido i arit propi de la [[Sistema endorreico Titicaca-Desembassador-Poopó-Salar de Coipasa|conca endorreica Perú-Boliviana]] que minimisa el drenage. Finalment la seua altitut de 3.812 msnm facilità el seu congelament durant les glaciaciones i impediren el seu reple sedimentari.

* El [[Mar Mort]] se situa en la conca endorreica ~~mes~~ baixa del món en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectonica responsable d'esta depressio.

* El [[Mar Mort]] se situa en la conca endorreica més baixa del món en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectonica responsable d'esta depressio.

== Atres classificacions ==

@@ Llínea 49: / Llínea 49: @@
 === Per forces tectoniques ===
 [[Archiu:Lake Victoria composite satellite photo.jpg|thumb|300px|[[Llac Victòria]].]]
-Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressio, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressio, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que suele contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el mes profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon mes profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectonics, ocorreguts possiblement fa mes de 20 millons d'anys.
+Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressio, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressio, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que suele contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el mes profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon mes profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectonics, ocorreguts possiblement fa més de 20 millons d'anys.
 * Llac tectonic format en la depressio d'una [[falla]] o [[fossa tectonica]] que deformen la corfa, per lo que son allargats i profunts, com el [[llac Victoria]], el [[llac Titicaca]] o el [[llac Baikal]] en [[Siberia]], que te mes de 1.600 m de fondaria.
 [[Archiu:Toba zoom.jpg|thumb|300px|[[Llac Tova]] en [[Sumatra]].]]
@@ Llínea 56: / Llínea 56: @@
 Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs mes fermosos. A l'esclatar a través d'una obertura, el material fos perfora cràters en forma de vaixell abombada que mesuren fins 1.6 quilómetros de diàmetro. Llacs d'este tipo els hi ha en [[Centroamérica]], [[Islandia]], [[Italia]], [[Alemania]] i [[Nova Zelandia]]. Els llacs de perola son molt mes grans i se produïxen quan el bort d'un volca se desploma cap al interior de la cambra de magma buit. En accessos de destruccio, els llacs de craters cobertts de [[tarquim]] i neu s'obrin pas a través de les seues bordes o noves explosions que els fan esclatar. En [[Luzón]], [[Filipines]] hi ha un llac de crater en el volca [[Taal]] que a la seua volta està dins d'un llac de perola.
 * [[Llac de crater]], format en un [[crater volcanic]] en zones plujoses i està influenciat química i termicament pel [[volca]]. Eixemplets son el [[llac del Crater]] dels  [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]].
-* [[Llac de crater|Llac de perola]], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola mes gran del món i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]].
+* [[Llac de crater|Llac de perola]], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola més gran del món i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]].
 * [[Llac de lava]], format per [[lava]] fosa en un cràter volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]].
 * Embassament volcanic. Les emanacions de material volcanic poden obstruir les valles dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Africa]].
@@ Llínea 99: / Llínea 99: @@
 * Els [[Grans llacs]] d'America del Nort s'originen sobre [[fossa tectonica|fosses tectoniques]] a on les forts glaciaciones impediren la seua erosio i copamiento per solages.
 * El [[llac Titicaca]] en Perú i Bolivia, s'originà per les mateixes forces tectoniques que alçaren les serres occidental i oriental dels [[Andas]] i la depressio entre elles que constituix la [[Replanell del Collao]]. A açò se suma el clima semiárido i arit propi de la [[Sistema endorreico Titicaca-Desembassador-Poopó-Salar de Coipasa|conca endorreica Perú-Boliviana]] que minimisa el drenage. Finalment la seua altitut de 3.812 msnm facilità el seu congelament durant les glaciaciones i impediren el seu reple sedimentari.
-* El [[Mar Mort]] se situa en la conca endorreica mes baixa del món en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectonica responsable d'esta depressio.
+* El [[Mar Mort]] se situa en la conca endorreica més baixa del món en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectonica responsable d'esta depressio.
 == Atres classificacions ==