Diferència entre les revisions de "Guatemala"
Text reemplaça - 's mes ' a 's més ' |
Text reemplaça - ' mes ' a ' més ' |
||
| Llínea 350: | Llínea 350: | ||
De la conca hidrografica del [[golfo de Mèxic]] sobreixen el [[riu La Passio]] i el Chixoy o Negre, riu en el qual s'ubica la [[Planta Hidroelectrica Chixoy|Hidroelectrica Chixoy]] que proveix el 30% de l'electricitat consumida pels guatemaltecs, i a on s'ha planificado la construcció de la [[Hidroelectrica Xalalá]] que està ara en licitació. Tots estos són afluents del [[Usumacinta]], el riu més llarc i cabalos de Centroamérica, i frontera natural entre Guatemala i Mèxic en el departament de El Petén. Els rius de la conca hidrografica del Pacific se caracterisen per ser curts, de curs rapit i impetuós; dins dels rius fronteriços estan el [[riu Suchiate]] (frontera natural entre Mèxic i Guatemala, a l'alçada del departament de Sant Marcs), i el [[Riu Pau|riu Pau]] (frontera natural entre el Salvador i Guatemala, a l'alçada del departament de Jutiapa). | De la conca hidrografica del [[golfo de Mèxic]] sobreixen el [[riu La Passio]] i el Chixoy o Negre, riu en el qual s'ubica la [[Planta Hidroelectrica Chixoy|Hidroelectrica Chixoy]] que proveix el 30% de l'electricitat consumida pels guatemaltecs, i a on s'ha planificado la construcció de la [[Hidroelectrica Xalalá]] que està ara en licitació. Tots estos són afluents del [[Usumacinta]], el riu més llarc i cabalos de Centroamérica, i frontera natural entre Guatemala i Mèxic en el departament de El Petén. Els rius de la conca hidrografica del Pacific se caracterisen per ser curts, de curs rapit i impetuós; dins dels rius fronteriços estan el [[riu Suchiate]] (frontera natural entre Mèxic i Guatemala, a l'alçada del departament de Sant Marcs), i el [[Riu Pau|riu Pau]] (frontera natural entre el Salvador i Guatemala, a l'alçada del departament de Jutiapa). | ||
El territori conta en numerosos llacs i basses, molts d'orige volcanic, com l'esplendit [[llac d'Atitlán]], i el [[llac d'Amatitlán|Amatitlán]], en alvertents d'aigües sulfuroses a altes temperatures. D'orige fluvial destaquem el [[llac Petén Itzá]], que te vàries illes, i en una d'elles s'assenta l'illa de la ciutat de [[Flores (Petén)|Flores]], i el [[llac d'Izabal]], el | El territori conta en numerosos llacs i basses, molts d'orige volcanic, com l'esplendit [[llac d'Atitlán]], i el [[llac d'Amatitlán|Amatitlán]], en alvertents d'aigües sulfuroses a altes temperatures. D'orige fluvial destaquem el [[llac Petén Itzá]], que te vàries illes, i en una d'elles s'assenta l'illa de la ciutat de [[Flores (Petén)|Flores]], i el [[llac d'Izabal]], el més gran de Guatemala, que desemboca en el golfo de Fondaries a través del [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]]. | ||
El litoral coster de Guatemala te una extensió de 402 km. Les costes del mar Caribe, estimades en 148 [[km]], estan compresos en el [[golfo de Fondaries]], a on se troba la [[baïa d'Amatique]]. El litoral coster del Pacific és la costa més extensa, en 254 km.<ref>{{Cita web|url=http://www.marn.gob.gt/noticies/noticia89.html |autor=Ministerio d'Ambient i Recursos Naturals |título=Declaración sobre el procés d'elaboracio de la politica nacional mari costera }}</ref> | El litoral coster de Guatemala te una extensió de 402 km. Les costes del mar Caribe, estimades en 148 [[km]], estan compresos en el [[golfo de Fondaries]], a on se troba la [[baïa d'Amatique]]. El litoral coster del Pacific és la costa més extensa, en 254 km.<ref>{{Cita web|url=http://www.marn.gob.gt/noticies/noticia89.html |autor=Ministerio d'Ambient i Recursos Naturals |título=Declaración sobre el procés d'elaboracio de la politica nacional mari costera }}</ref> | ||
| Llínea 645: | Llínea 645: | ||
=== Intercanvi comercial en atres països === | === Intercanvi comercial en atres països === | ||
En el | En el més de [[juny]] de l'any [[2009]], se trobaven en ple funcionament els tractats de lliure comerç subscrits en Centroamérica, [[Mèxic]], [[Republica Dominicana]], [[Taiwán]], [[Panamà]], [[Colombia]] i els [[USA|Estats Units d'America]]. | ||
La cobertura d'estos tractats comprengué el 78.2% de les exportacions i 57.5% de les importacions. Excepte el comerç en Estats Units, el montant de les exportacions realisades durant el primer semestre en els atres socis comercials se situà en US$ 1,480.9 millons major en 23.2% al registrat en igual periodo de [[2007]]. | La cobertura d'estos tractats comprengué el 78.2% de les exportacions i 57.5% de les importacions. Excepte el comerç en Estats Units, el montant de les exportacions realisades durant el primer semestre en els atres socis comercials se situà en US$ 1,480.9 millons major en 23.2% al registrat en igual periodo de [[2007]]. | ||