Diferència entre les revisions de "Pla Hidrològic Nacional"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Pla Hidrològic Nacional''' (PHN), en [[castellà]] ''Plan Hidrológico Nacional'', (Llei 10/2001, de 5 de juliol, [[BOE]] 161 de 6.7.2001), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel [[Congrés dels Diputats|Congrés espanyol]] en l'any [[2001]]. | El '''Pla Hidrològic Nacional''' (conegut per les sigles '''PHN'''), en [[castellà]] ''Plan Hidrológico Nacional'', (Llei 10/2001, de 5 de juliol, [[BOE]] 161 de 6.7.2001), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel [[Congrés dels Diputats|Congrés espanyol]] en l'any [[2001]]. | ||
== Objectius == | == Objectius == | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
El PHN fon aprovat en l'any [[2001]] pel [[Corts Generals|Parlament espanyol]], pel [[Partit Popular]] (PP), que obtingué en eixes eleccions la majoria absoluta durant la VII llegislatura [[2000]]-[[2004]], sent el seu president [[José María Aznar]]. | El PHN fon aprovat en l'any [[2001]] pel [[Corts Generals|Parlament espanyol]], pel [[Partit Popular]] (PP), que obtingué en eixes eleccions la majoria absoluta durant la VII llegislatura [[2000]]-[[2004]], sent el seu president [[José María Aznar]]. | ||
Un Pla que es va aprovar en el vot majoritari del 85% dels membres del [[Consell Nacional de l'Aigua]]. Un Pla en el que tots guanyaven i ningú perdia perque es garantisava que només es trascolaria l'aigua excedentària de la conca de l'Ebre, en la seua desembocadura i just abans de ser abocada a la mar. Un Pla finançat ademés en fondos aportats en gran part per l'[[Unió Europea]] i que suponia poder portar a terme importants inversions i la creació de mils de llocs de treball directes i indirectes. Se complia el principi de solidaritat interterritorial (la solidaritat entre territoris que proclama la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola]] i s'aportava aigua ad aquelles zones eminentment agrícoles de regadiu. | Un Pla que es va aprovar en el vot majoritari del 85% dels membres del [[Consell Nacional de l'Aigua]]. Un Pla en el que tots guanyaven i ningú perdia perque es garantisava que només es trascolaria l'aigua excedentària de la conca de l'Ebre, en la seua desembocadura i just abans de ser abocada a la mar. Un Pla finançat ademés en fondos aportats en gran part per l'[[Unió Europea]] i que suponia poder portar a terme importants inversions i la creació de mils de llocs de treball directes i indirectes. Se complia el principi de solidaritat interterritorial (la solidaritat entre territoris que proclama la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola]]) i s'aportava aigua ad aquelles zones eminentment agrícoles de regadiu. | ||
== Derogació del PHN == | == Derogació del PHN == | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, [[2004]]-[[2008]]) guanyà el [[PSOE|Partit Socialiste]] ([[PSOE]]) i fon investit president [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. | En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, [[2004]]-[[2008]]) guanyà el [[PSOE|Partit Socialiste]] ([[PSOE]]) i fon investit president [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. | ||
El PHN fon derogat, Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a [[Josep Lluís Carod Rovira|Carod Rovira]]), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en [[Espanya]], en els que com s'establix en la Constitució espanyola, deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris. | El PHN fon derogat, Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a [[Josep Lluís Carod Rovira|Carod Rovira]]), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en [[Espanya]], en els que com s'establix en la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola]], deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris. | ||
[[Categoria:Societat]] | [[Categoria:Societat]] | ||
[[Categoria:Política]] | [[Categoria:Política]] | ||
[[Categoria:Infraestructures hidràuliques]] | [[Categoria:Infraestructures hidràuliques]] | ||