Diferència entre les revisions de "Cuba" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 437:

{{cita|El Partit Comuniste de Cuba, martiano i marxiste-leninista, vantguarda organisada de la nacio cubana, es la força dirigent superior de la societat i de l'Estat, que organisa i orienta els esforços comunes cap als alts fins de la construcció del socialisme i l'alvanç cap a la societat comunista.}}

A partir de l'any [[1959]], les terres foren someses a dos radicals [[Reforma agraria|reformes agraries]] en les que se llimita la tinencia de terres a tres cavalleries per una sola persona que, segons la constitucio del [[1976]], previa autorisacio estatal, poden incorporar les seues terres unicament a cooperatives de produccio agropecuaria o vendre-les o permutar-les a l'Estat, o a cooperatives i agricultors chicotets<ref name="cons2">[[s:Constitucio Socialista de la Republica de Cuba]]</ref> i l'autogestión dels organismes productius. No obstant, des de la crisis economica provocada pel fi del [[Consell d'Ajuda Mutua Economica]] (CAME), el govern ha promogut una apertura a l'inversio de capital estranger en condicions de privilegi front a l'inversio que pogueren fer els cubans. Les inversions de l'exterior ~~son~~ permeses sempre que el capital estranger no siga més del 49 per cent del capital invertit en una industria.

A partir de l'any [[1959]], les terres foren someses a dos radicals [[Reforma agraria|reformes agraries]] en les que se llimita la tinencia de terres a tres cavalleries per una sola persona que, segons la constitucio del [[1976]], previa autorisacio estatal, poden incorporar les seues terres unicament a cooperatives de produccio agropecuaria o vendre-les o permutar-les a l'Estat, o a cooperatives i agricultors chicotets<ref name="cons2">[[s:Constitucio Socialista de la Republica de Cuba]]</ref> i l'autogestión dels organismes productius. No obstant, des de la crisis economica provocada pel fi del [[Consell d'Ajuda Mutua Economica]] (CAME), el govern ha promogut una apertura a l'inversio de capital estranger en condicions de privilegi front a l'inversio que pogueren fer els cubans. Les inversions de l'exterior són permeses sempre que el capital estranger no siga més del 49 per cent del capital invertit en una industria.

Les forces opositores al govern cuba argumenten que una de les raons de la permanencia en el poder de Castre des de 1959 se deu a la combinacio d'un sistema de [[Unipartidismo|partit unic]] —segons l'articul 5 de la Constitucio de la Republica de Cuba de 1976, el [[Partit Comuniste de Cuba]] es definit la "''força dirigent superior de la societat i de l'Estat''"— en l'impossibilitat de promoure organisacions opositores, en referencia a l'articul 62 de la Constitucio vigent que establix:

@@ Llínea 437: / Llínea 437: @@
 {{cita|El Partit Comuniste de Cuba, martiano i marxiste-leninista, vantguarda organisada de la nacio cubana, es la força dirigent superior de la societat i de l'Estat, que organisa i orienta els esforços comunes cap als alts fins de la construcció del socialisme i l'alvanç cap a la societat comunista.}}
-A partir de l'any [[1959]], les terres foren someses a dos radicals [[Reforma agraria|reformes agraries]] en les que se llimita la tinencia de terres a tres cavalleries per una sola persona que, segons la constitucio del [[1976]], previa autorisacio estatal, poden incorporar les seues terres unicament a cooperatives de produccio agropecuaria o vendre-les o permutar-les a l'Estat, o a cooperatives i agricultors chicotets<ref name="cons2">[[s:Constitucio Socialista de la Republica de Cuba]]</ref> i l'autogestión dels organismes productius. No obstant, des de la crisis economica provocada pel fi del [[Consell d'Ajuda Mutua Economica]] (CAME), el govern ha promogut una apertura a l'inversio de capital estranger en condicions de privilegi front a l'inversio que pogueren fer els cubans. Les inversions de l'exterior son permeses sempre que el capital estranger no siga més del 49 per cent del capital invertit en una industria.
+A partir de l'any [[1959]], les terres foren someses a dos radicals [[Reforma agraria|reformes agraries]] en les que se llimita la tinencia de terres a tres cavalleries per una sola persona que, segons la constitucio del [[1976]], previa autorisacio estatal, poden incorporar les seues terres unicament a cooperatives de produccio agropecuaria o vendre-les o permutar-les a l'Estat, o a cooperatives i agricultors chicotets<ref name="cons2">[[s:Constitucio Socialista de la Republica de Cuba]]</ref> i l'autogestión dels organismes productius. No obstant, des de la crisis economica provocada pel fi del [[Consell d'Ajuda Mutua Economica]] (CAME), el govern ha promogut una apertura a l'inversio de capital estranger en condicions de privilegi front a l'inversio que pogueren fer els cubans. Les inversions de l'exterior són permeses sempre que el capital estranger no siga més del 49 per cent del capital invertit en una industria.
 Les forces opositores al govern cuba argumenten que una de les raons de la permanencia en el poder de Castre des de 1959 se deu a la combinacio d'un sistema de [[Unipartidismo|partit unic]] —segons l'articul 5 de la Constitucio de la Republica de Cuba de 1976, el [[Partit Comuniste de Cuba]] es definit la "''força dirigent superior de la societat i de l'Estat''"— en l'impossibilitat de promoure organisacions opositores, en referencia a l'articul 62 de la Constitucio vigent que establix: