Diferència entre les revisions de "Història de la Comunitat Valenciana"

[[Cartago]] era el centre comercial del [[sigle III]] més important del [[Mediterràneu]] occidental. Estava enfrontada en [[Roma]] pel control del Mediterràneu occidental en les [[Guerres Púniques]]. Per això decidí estratègicament conquistar [[Hispània]] per a despuix entrar en [[Itàlia]]. [[Sagunt]] era la ciutat més próspera i avançada del [[Íbers]] en aliaces i amistat en [[Roma]]. La ciutat s'opongué a l'avanç cartaginés. Per este motiu, [[Aníbal]] el gran militar cartaginés, sitià la ciutat. En acabant de huit mesos sitiats els saguntins preferiren cremar la seua ciutat i acabar en ells mateixa adés d'entregar-se als cartaginesos.

[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[137 a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romans que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg|thumb|left|150px|Escut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en el [[70 a. C.]], sent reconstruida 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[amfiteatre]], el [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un eixemple de Romanisació.

=== Pobles germànics ===

===Época dorada===

====Les conquistes en el Mediterràneu====

El fill de [[Jaume I]], [[Pere III d'Aragó]] natal de [[Valéncia]] inicià l'extensió de la [[Corona d'Aragó|Corona]] pel [[Mediterràneu]]. El seu objectiu era conseguir controlar el comerç en orient que arribava a l'[[Imperi Bizantí]] per la [[Ruta de la Seda]] que replegava les riquees de tota [[Àsia]]. La seua esposa tenia el dret de poseir el [[Regne de Sicília]]. El rei Pere III conquistà este regne clau. [[Jaume II d'Aragó]] també conquistà les illes de [[Còrcega]] i [[Sadenya]] punts estratègics i necesaris per a les rutes marítimes ademés de les [[Província d'Alacant|terres alacantines]]. [[Alfons V d'Aragó]] i [[Fernando II d'Aragó]] conquistaren el [[Regne de Nàpols]], també se conquistaren els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopatria]]. Els valencians finaçaren totes estes campanyes, especialment els judeus valencians. També donaren molts hòmens a la causa militar que tant de poder i riquea li conferiren.

En el [[sigle XV]] el [[Regne de Valéncia]] passa a ser el centre d'esta [[Corona d'Aragó|Corona]]. La cort es feu permanent en la Ciutat de [[Valéncia]], els reis rebien els seus soldats per a les conquistes del Regne i els valencians finançaren els barcos i l'armament als eixèrcits d'Aragó. Recolçà a [[Alfons V]] en la conquista de Nàpols, a [[Joan II d'Aragó|Joan II]] en les guerres en [[Catalunya]] i al seu fill [[Ferran el Catòlic]] en les empreses claus de l'història d'Espanya i del món com el [[Descobriment d'Amèrica|descobriment]] i [[conquista d'Amèrica]], la [[Guerra de Granada]] i les guerres d'[[Europa]] que se dugueren a terme en part gràcies als valencians.  

===La Trancició i l'época autonòmica===