Diferència entre les revisions de "Gregor Mendel"
mSin resumen de edición |
Text reemplaça - 'termes' a 'térmens' |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, encara que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel varen ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que varen passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària. | Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, encara que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel varen ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que varen passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària. | ||
Mendel usa | Mendel usa térmens com [[híbrit]], i introduïx i crea la idea de caràcters [[herència dominant|dominants]] i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara. | ||
* '''Primera llei''' o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant. | * '''Primera llei''' o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant. | ||