Diferència entre les revisions de "Idioma manés" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 23:

|mapa=

}}

L''''idioma manés''' o '''gaèlic manés''' (en manés ''Gaelg Vanninagh or Gailck Vanninagh) és una llengua celta parlada en la [[Illa de Man]], una chicoteta illa del [[Mar d'Irlanda]] que constituïx una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al [[Regne Unit]].

El '''idioma manés''' o '''gaèlic manés''' (en manés ''Gaelg Vanninagh or Gailck Vanninagh) és una llengua celta ~~parlà~~ en la [[Illa de Man]], una chicoteta illa del [[Mar d'Irlanda]] que ~~constituix~~ una dependència ~~autogovernà~~ de la corona britànica que no ~~perteneix~~ al [[Regne Unit]].

== Història ==

L'arribà del idioma goidèlic a la Illa de Man aconteix entre els sigles IV i V d. C. quan invasons de habitants procedents d'[[Irlanda]] s'establixen en la illa, sustituint esta a una suposta llengua britònica parlà hasda llavors allí.

En tot i això la illa de Man, i en ella sa llengua, apareixen a partir de les ~~invaions~~ escandinaves; entre el 800 i el 815, els vikincs arribaren a la illa de Man essencialment pel pillage. Entre el 850 i el 900, s'establiren sobre la illa, pero esta ~~vegà~~ baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre el 990 i el 1079 finalment, la illa estigué ~~sujeta~~ als ~~poderossos~~ jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en el 885, de [[Magnus III]] al final del sigle XI, o de Hakon IV a partir de 1217.

En tot i això la illa de Man, i en ella sa llengua, apareixen a partir de les invasions escandinaves; entre el 800 i el 815, els vikincs arribaren a la illa de Man essencialment pel pillage. Entre el 850 i el 900, s'establiren sobre la illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre el 990 i el 1079 finalment, la illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en el 885, de [[Magnus III]] al final del sigle XI, o de Hakon IV a partir de 1217.

A partir del sigle XIII la illa es disputà pels anglosaxons i ~~escocessos~~, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.

A partir del [[sigle XIII]] l'illa es disputà pels anglosaxons i escocesos, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.

== Conservació ==

Durant tots estos periodos històrics de la illa el gaèlic sobrevixqué ~~hasda~~ el sigle XVIII, i no sigué ~~hasda~~ mijans del sigle XIX quan escomençà la seua decadència.

Durant tots estos periodos històrics de la illa el gaèlic sobrevixqué fins el sigle XVIII, i no sigué fins mijans del [[sigle XIX]] quan escomençà la seua decadència.

Al ~~pasar~~ Man al àrea de influència ~~angles~~ a partir del sigle XIV, tras els sigles de domini escandinau, el anglés se va establir com a llengua legal i de la administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-ho, en el manés. En motiu del ~~aillament~~ geogràfic de la illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs ~~colonos~~ anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.

Al passar Man al àrea de influència anglesa a partir del sigle XIV, tras els sigles de domini escandinau, el anglés se va establir com a llengua legal i de la administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-ho, en el manés. En motiu del aïllament geogràfic de la illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colons anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.

En tot i això, el ~~empobreiximent~~ de la illa a partir del sigle XVII obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en la apertura de la illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.

En tot i això, el empobriment de la illa a partir del sigle XVII obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en la apertura de la illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.

En 1821 heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre 1860 i 1880, la última en ~~recivir~~ el manés com a llengua materna. En 1901 sols heu parlaven 970 persones i el últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el 27 de decembre de 1974 en 97 anys d'edat.

En 1821 heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre 1860 i 1880, la última en rebre el manés com a llengua materna. En 1901 sols heu parlaven 970 persones i el últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el 27 de decembre de 1974 en 97 anys d'edat.

Tras sa extinció a finals del sigle XIX com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han ~~adeprés~~ com a segon llengua i que intenten ~~potenciaro~~ i ~~normalisaro~~ front al ~~an´lés~~, sa llengua materna. Ya en 1999 es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de la illa de Man i estudiar, cultivart i publicar la lliteratura en manés, tant la ~~pasà~~ com la actual.

Tras sa extinció a finals del sigle XIX com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han deprés com a segon llengua i que intenten potenciar-ho i normalisar-ho front al anglés, sa llengua materna. Ya en 1999 es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de la illa de Man i estudiar, cultivart i publicar la lliteratura en manés, tant la pasada com la actual.

== Veja's també ==

@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 |mapa=
 }}
+L''''idioma manés''' o '''gaèlic manés''' (en manés ''Gaelg Vanninagh or Gailck Vanninagh) és una llengua celta parlada en la [[Illa de Man]], una chicoteta illa del [[Mar d'Irlanda]] que constituïx una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al [[Regne Unit]].
-El '''idioma manés''' o '''gaèlic manés''' (en manés ''Gaelg Vanninagh or Gailck Vanninagh) és una llengua celta parlà en la [[Illa de Man]], una chicoteta illa del [[Mar d'Irlanda]] que constituix una dependència autogovernà de la corona britànica que no perteneix al [[Regne Unit]].
 == Història ==
 L'arribà del idioma goidèlic a la Illa de Man aconteix entre els sigles IV i V d. C. quan invasons de habitants procedents d'[[Irlanda]] s'establixen en la illa, sustituint esta a una suposta llengua britònica parlà hasda llavors allí.
-En tot i això la illa de Man, i en ella sa llengua, apareixen a partir de les invaions escandinaves; entre el 800 i el 815, els vikincs arribaren a la illa de Man essencialment pel pillage. Entre el 850 i el 900, s'establiren sobre la illa, pero esta vegà baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre el 990 i el 1079 finalment, la illa estigué sujeta als poderossos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en el 885, de [[Magnus III]] al final del sigle XI, o de Hakon IV a partir de 1217.
+En tot i això la illa de Man, i en ella sa llengua, apareixen a partir de les invasions escandinaves; entre el 800 i el 815, els vikincs arribaren a la illa de Man essencialment pel pillage. Entre el 850 i el 900, s'establiren sobre la illa, pero esta vegada baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre el 990 i el 1079 finalment, la illa estigué subjecta als poderosos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en el 885, de [[Magnus III]] al final del sigle XI, o de Hakon IV a partir de 1217.
-A partir del sigle XIII la illa es disputà pels anglosaxons i escocessos, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.
+A partir del [[sigle XIII]] l'illa es disputà pels anglosaxons i escocesos, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.
 == Conservació ==
-Durant tots estos periodos històrics de la illa el gaèlic sobrevixqué hasda el sigle XVIII, i no sigué hasda mijans del sigle XIX quan escomençà la seua decadència.
+Durant tots estos periodos històrics de la illa el gaèlic sobrevixqué fins el sigle XVIII, i no sigué fins mijans del [[sigle XIX]] quan escomençà la seua decadència.
-Al pasar Man al àrea de influència angles a partir del sigle XIV, tras els sigles de domini escandinau, el anglés se va establir com a llengua legal i de la administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-ho, en el manés. En motiu del aillament geogràfic de la illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colonos anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.
+Al passar Man al àrea de influència anglesa a partir del sigle XIV, tras els sigles de domini escandinau, el anglés se va establir com a llengua legal i de la administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-ho, en el manés. En motiu del aïllament geogràfic de la illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colons anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.
-En tot i això, el empobreiximent de la illa a partir del sigle XVII obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en la apertura de la illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.
+En tot i això, el empobriment de la illa a partir del sigle XVII obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en la apertura de la illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.
-En 1821 heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre 1860 i 1880, la última en recivir el manés com a llengua materna. En 1901 sols heu parlaven 970 persones i el últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el 27 de decembre de 1974 en 97 anys d'edat.
+En 1821 heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre 1860 i 1880, la última en rebre el manés com a llengua materna. En 1901 sols heu parlaven 970 persones i el últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el 27 de decembre de 1974 en 97 anys d'edat.
-Tras sa extinció a finals del sigle XIX com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han adeprés com a segon llengua i que intenten potenciaro i normalisaro front al an´lés, sa llengua materna. Ya en 1999 es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de la illa de Man i estudiar, cultivart i publicar la lliteratura en manés, tant la pasà com la actual.
+Tras sa extinció a finals del sigle XIX com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han deprés com a segon llengua i que intenten potenciar-ho i normalisar-ho front al anglés, sa llengua materna. Ya en 1999 es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de la illa de Man i estudiar, cultivart i publicar la lliteratura en manés, tant la pasada com la actual.
 == Veja's també ==