Diferència entre les revisions de "Uiquilliteratura:Iliada" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 11:

Tots els aqueus varen aprovar a veus que es respectara al sacerdot i s'admetera l'esplèndit rescat; mes l'Atrida Agamèmnon, a qui no li agradà l'acort, li va despedir de mal modo i en arrogants veus:

:- No done yo en tu, vell, prop de les cóncaves naus, ya perque ara demores la teua partida, ya perque tornes ~~després~~, puix potser no et valguen el ceptre i les ínfules del deu. A aquella no la soltaré; abans li sobrevindrà la vellea en la meua casa, en Argos, llunt de

:- No done yo en tu, vell, prop de les cóncaves naus, ya perque ara demores la teua partida, ya perque tornes en acabant, puix potser no et valguen el ceptre i les ínfules del deu. A aquella no la soltaré; abans li sobrevindrà la vellea en la meua casa, en Argos, llunt de

la seua pàtria, treballant en el teler i adreçar el meu llit. Pero vés-te; no m'irrites, per a que pugues anar-te més sa i estalvi. Aixina va dir. El vell va sentir temor i va obedir el mandat. Anara en silenci per la vora de la estrepitosa mar; i, mentres s'alluntava, dirigia moltes pregàries al sobirà Apolo, a qui va parir Leto, la de bell cabellam:

:-¡Sent-me, tu que portes arc d'argent, protegixes a Crisa i a la divina Cila, a imperes en Ténedos poderosament! ¡Oh Esminteo!

@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 Tots els aqueus varen aprovar a veus que es respectara al sacerdot i s'admetera l'esplèndit rescat; mes l'Atrida Agamèmnon, a qui no li agradà l'acort, li va despedir de mal modo i en arrogants veus:
-:- No done yo en tu, vell, prop de les cóncaves naus, ya perque ara demores la teua partida, ya perque tornes després, puix potser no et valguen el ceptre i les ínfules del deu. A aquella no la soltaré; abans li sobrevindrà la vellea en la meua casa, en Argos, llunt de
+:- No done yo en tu, vell, prop de les cóncaves naus, ya perque ara demores la teua partida, ya perque tornes en acabant, puix potser no et valguen el ceptre i les ínfules del deu. A aquella no la soltaré; abans li sobrevindrà la vellea en la meua casa, en Argos, llunt de
 la seua pàtria, treballant en el teler i adreçar  el meu llit. Pero vés-te; no m'irrites, per a que pugues anar-te més sa i estalvi. Aixina va dir. El vell va sentir temor i va obedir el mandat. Anara en silenci per la vora de la estrepitosa mar; i, mentres s'alluntava, dirigia moltes pregàries al sobirà Apolo, a qui va parir Leto, la de bell cabellam:
 :-¡Sent-me, tu que portes arc d'argent, protegixes a Crisa i a la divina Cila, a imperes en Ténedos poderosament! ¡Oh Esminteo!