Diferència entre les revisions de "Basili Magno"
mSin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Sant_BasiliMagno.jpg|right|thumb|Sant Basili Magno]] | [[Image:Sant_BasiliMagno.jpg|right|thumb|Sant Basili Magno]] | ||
''Basili Magno'' va pertànyer a una família de sants: santes foren la yaya Macrina, la mare Emelia, santa la germana Maerina; ademés foren sants també els germans Pere, bisbe de Sebaste i Gregori, bisbe de [[Niça]]. Inclús, fon íntim amic d'atre sant, [[Sant Gregori|Gregori]], bisbe de Nacianzo o Nacianceno, quina festa llitúrgica se celebra el mateix dia, perque participà en el seu mateix desig de santitat, tingué una formació cultural anàloga i sentí la mateixa aspiració a la vida monàstica. | |||
A ''Sant Basili'' se li considera com el precursor de la vida cenobítica en Orient: en l'any 358, en companyia del seu amic, se retirà a un lloc desert prop de Neocesarea en el Ponto, i allí escrigué dos Regles importants, per les que se rigen encara molts monges orientals. | A ''Sant Basili'' se li considera com el precursor de la vida cenobítica en Orient: en l'any 358, en companyia del seu amic, se retirà a un lloc desert prop de Neocesarea en el Ponto, i allí escrigué dos Regles importants, per les que se rigen encara molts monges orientals. | ||
| Llínea 13: | Llínea 10: | ||
[[Sant Gregori|Sant Gregori Nacianceno]] naixqué el mateix any de '''Sant Basili''', el 330. fon un home de estudi i poeta, que per sa eximia doctrina i eloqüència mereixqué el apelatiu de “teòlec”. Es famós el seu apassionat Discurs de despedida, quan tingué que abandonar [[Constantinopla]], de la que era bisbe des de l'any 381, a causa dels diversos bandos que dividien sa Iglésia. En els seus Poemes morals dia: “Tot es inestable, per a que amem les coses estables”. Se retirà a [[Nacianzo]], on muigué l'any 389 o 390, deu anys després que el seu amic ''Basili''. | [[Sant Gregori|Sant Gregori Nacianceno]] naixqué el mateix any de '''Sant Basili''', el 330. fon un home de estudi i poeta, que per sa eximia doctrina i eloqüència mereixqué el apelatiu de “teòlec”. Es famós el seu apassionat Discurs de despedida, quan tingué que abandonar [[Constantinopla]], de la que era bisbe des de l'any 381, a causa dels diversos bandos que dividien sa Iglésia. En els seus Poemes morals dia: “Tot es inestable, per a que amem les coses estables”. Se retirà a [[Nacianzo]], on muigué l'any 389 o 390, deu anys després que el seu amic ''Basili''. | ||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] | ||