Diferència entre les revisions de "Julio Verne"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
===Infancia i joventut=== | ===Infancia i joventut=== | ||
Naixqué en l'[[illa de Feydem]] en [[Nantes]], [[França]] el 8 de febrer de 1828. Era el major dels cinc fills que tingué el matrimoni format per Pierre Verne, que procedia d'una família vinculada a la jurisprudència (el seu yayo fon conseller notari de [[Luis XV]] i president del Colege d'Advocats de [[Nantes]]), i de Sophie Allotte de la Fuÿe, pertanyent a una família de militars. El seu germa Paul naixque un any despuix d'ell, i les seues tres germanes, anys més tart: Anna, en [[1837]]; Mathilde, en [[1839]], i Marie, en [[1842]]. En 1839 ingressa en el colege Saint-Stanislas a on demostra el seu talent en [[geografia]], [[grec]], [[llatí]], cant. Quan va acabar el seu primer cicle d'estudis son pare, Pierre Verne, li regalà a ell i al seu germà, Paul, un floc de vela en el que planejaren | Naixqué en l'[[illa de Feydem]] en [[Nantes]], [[França]] el 8 de febrer de 1828. Era el major dels cinc fills que tingué el matrimoni format per Pierre Verne, que procedia d'una família vinculada a la jurisprudència (el seu yayo fon conseller notari de [[Luis XV]] i president del Colege d'Advocats de [[Nantes]]), i de Sophie Allotte de la Fuÿe, pertanyent a una família de militars. El seu germa Paul naixque un any despuix d'ell, i les seues tres germanes, anys més tart: Anna, en [[1837]]; Mathilde, en [[1839]], i Marie, en [[1842]]. En l'any 1839 ingressa en el colege Saint-Stanislas a on demostra el seu talent en [[geografia]], [[grec]], [[llatí]], cant. Quan va acabar el seu primer cicle d'estudis son pare, Pierre Verne, li regalà a ell i al seu germà, Paul, un floc de vela en el que planejaren descendre pel [[riu Loira]] fins a la mar; no obstant, Julio declinà al moment de mamprendre l'aventura ya que no havia segut suficient la planificació del viage. | ||
Molts biógrafs afirmen que en l'any 1839, als onze anys, s'escapà de casa per a ser grumet en un mercant que viajava a [[Índia]] cridat Coralie, en l'intenció de comprar un Collar de perles per a la seua cosina Caroline (de qui estava enamorat), pero son pare alcançà el barco i baixà a Julio. I des d'allí començà a escriure histories, pero realment l'interés per escriure se li dona quan una mestra li contava anècdotes del seu marit mariner. Verne estava interessat en la [[poesia]] i la [[ciència]]. Llegia i coleccionava artículs científics, demostrant una curiositat casi malaltuça que li duraria tota la vida. En 1846 retorna del Liceu Real de Nantes en un alt promig; provablement guanya un premi de geografia. Escomença a escriure prosa. | Molts biógrafs afirmen que en l'any 1839, als onze anys, s'escapà de casa per a ser grumet en un mercant que viajava a [[Índia]] cridat Coralie, en l'intenció de comprar un Collar de perles per a la seua cosina Caroline (de qui estava enamorat), pero son pare alcançà el barco i baixà a Julio. I des d'allí començà a escriure histories, pero realment l'interés per escriure se li dona quan una mestra li contava anècdotes del seu marit mariner. Verne estava interessat en la [[poesia]] i la [[ciència]]. Llegia i coleccionava artículs científics, demostrant una curiositat casi malaltuça que li duraria tota la vida. En l'any [[1846]] retorna del Liceu Real de Nantes en un alt promig; provablement guanya un premi de geografia. Escomença a escriure prosa. | ||
En l'any [[1847]] escomençà els seus estudis de dret en [[Paris]]. La seua cosina Caroline es compromet. Escriu una obra de teatre: Aleixandre VI. En [[1848]] fon introduït pel seu tio Châteaubourg en els círculs lliteraris, a on va conéixer als Dumas, pare i fill; el primer tindrà gran influencia personal i lliterària en Verne. En [[1849]] rep el títul d'advocat i son pare li permet permanéixer en [[Paris]]. Seguix escrivint teatre. Son pare volgué que se dedicara a la seua carrera d'advocacia, pero ell no estava per la llabor i son pare, rebotat en ell, deixà de finançar-li. Ademés, tots els seus aforros els gastà en llibres i passà llargues hores en les biblioteques de [[Paris]] volent saber-ho tot. A Verne apenes li aplegava per a menjar, lo que li ocasionà tants trastorns digestius (ocasionant-li desarreglaments estomacals i incontinència fecal) com trastorns nerviosos que acabarien per desfigurar-li la cara i paràlisis facial. | En l'any [[1847]] escomençà els seus estudis de dret en [[Paris]]. La seua cosina Caroline es compromet. Escriu una obra de teatre: Aleixandre VI. En [[1848]] fon introduït pel seu tio Châteaubourg en els círculs lliteraris, a on va conéixer als Dumas, pare i fill; el primer tindrà gran influencia personal i lliterària en Verne. En l'any [[1849]] rep el títul d'advocat i son pare li permet permanéixer en [[Paris]]. Seguix escrivint teatre. Son pare volgué que se dedicara a la seua carrera d'advocacia, pero ell no estava per la llabor i son pare, rebotat en ell, deixà de finançar-li. Ademés, tots els seus aforros els gastà en llibres i passà llargues hores en les biblioteques de [[Paris]] volent saber-ho tot. A Verne apenes li aplegava per a menjar, lo que li ocasionà tants trastorns digestius (ocasionant-li desarreglaments estomacals i incontinència fecal) com trastorns nerviosos que acabarien per desfigurar-li la cara i paràlisis facial. | ||
''Treballe del matí a la nit sense parar, i aixina tots els dies (...) L'estòmec seguix be, pero els estirons de la cara me molesten molt; ademés, com tinc que prendre sempre alguna cosa, ya no dorc absolutament res.(...) Totes estes molèsties procedixen dels nervis que tinc sempre en extrema tensió.'' | ''Treballe del matí a la nit sense parar, i aixina tots els dies (...) L'estòmec seguix be, pero els estirons de la cara me molesten molt; ademés, com tinc que prendre sempre alguna cosa, ya no dorc absolutament res.(...) Totes estes molèsties procedixen dels nervis que tinc sempre en extrema tensió.'' | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Aixina escriu, puix, una carta a sa mare, parlant dels problemes sorgits per la falta d'alimentació: | Aixina escriu, puix, una carta a sa mare, parlant dels problemes sorgits per la falta d'alimentació: | ||
''Una vida que llimita al nort en l'estrenyiment, al sur en la descompostura, a l'est en les llavatives exagerades, a l'oest en les llavatives astringents (...) Es provable que estigues enterada, la meua volguda mare, de que existix un hiat que separa a abdós posaderes i no es sino el remat de l'intestí. (...) Ara be, en el meu cas el dret, presa d'una impaciència molt natural, te tendència a eixir-se i, per consegüent, a no retindre tan hermèticament com seria desijable la seua gratísima contenció. (...) greus inconvenients per a un jove quina intenció | ''Una vida que llimita al nort en l'estrenyiment, al sur en la descompostura, a l'est en les llavatives exagerades, a l'oest en les llavatives astringents (...) Es provable que estigues enterada, la meua volguda mare, de que existix un hiat que separa a abdós posaderes i no es sino el remat de l'intestí. (...) Ara be, en el meu cas el dret, presa d'una impaciència molt natural, te tendència a eixir-se i, per consegüent, a no retindre tan hermèticament com seria desijable la seua gratísima contenció. (...) greus inconvenients per a un jove quina intenció és alternar en societat i no en misèria. Perque per dir-ho d'una volta.'' | ||
''Major Orguillés, Davit, 'Grans Biografies: Jules Verne'' | ''Major Orguillés, Davit, 'Grans Biografies: Jules Verne'' | ||