Diferència entre les revisions de "Agricultura" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 35:

Estos canvis causaren un creiximent, tant en la varietat com en la cantitat de collites, en aquell moment tingué efectes importants la dieta dels europeus. El canvi del [[bou]] pel cavall fon el resultat de dos avanços tecnològics -l'us de la ferradura i el desenroll de la collera- que permitien al caall tirar d'una càrrega fàcilment. El us de cavalls per a tirar aumentà l'eficiència del transport per terra, tant per al comerç com per a les campanyes militars. Açò va conduir al creiximent de l'indústria de transport per terra. També va permetre un millorament general de la ret de carreteres i aumentà les oportunitats comercials per a algunes comunitats situades en els encreuaments de camins. L'us del cavall va permetre l'expansió de les terres cultivables i va contribuir al creiximent de la producció d'aliments, al mateix temps acompanyà a la agresiva expansió agrícola que invariablement deixà resagat al bosc migeval.

Les "Partides" d'[[Alfonso X]] de [[Castella]] definixen als campesins com els "que llauren la terra i fan en ella aquelles coses per les que els hòmens han de viure i mantindre's". No cau dubte de que en esta definició podem considerar al ~~campesí~~ com la força fundamental del treball en la societat migeval. I es que el camp fon el gran protagoniste en la [[Edat Mija]] [[Europa|europea]]. els recursos que aportava la agricultura i la ganaderia eren la base de l'economia i la terra era el centre de les relacions socials, deixant al marge la revolució urbana que se viu a partir del [[sigle XIII]].

Les "Partides" d'[[Alfonso X]] de [[Castella]] definixen als campesins com els "que llauren la terra i fan en ella aquelles coses per les que els hòmens han de viure i mantindre's". No cau dubte de que en esta definició podem considerar al llaurador com la força fundamental del treball en la societat migeval. I es que el camp fon el gran protagoniste en la [[Edat Mija]] [[Europa|europea]]. els recursos que aportava la agricultura i la ganaderia eren la base de l'economia i la terra era el centre de les relacions socials, deixant al marge la revolució urbana que se viu a partir del [[sigle XIII]].

Segon les estimacions presentades, la tasa de creiximent promig interanual de la població europea durant el periodo [[1000]]-[[1300]] fon de 0,2%. Si se pren soles a la població d'[[Europa]] occidental, la tasa de creiximent es molt similar. Este lent creiximent, ademés, se va distribuir desigualment entre diferents regions. A pesar d'això, estem en presència d'un creiximent sostengut, per dèbil quesiga la seua tasa. Una de les causes del creiximent sostengut fon la reducció de la tasa de mortalitat degut a la instauració d'una major establitat política que evità gran número de guerres i les millora en la alimentació producte de la incorporació del octau aminoàcit, gràcies al consum de la llentilla.

@@ Llínea 35: / Llínea 35: @@
 Estos canvis causaren un creiximent, tant en la varietat com en la cantitat de collites, en aquell moment tingué efectes importants la dieta dels europeus. El canvi del [[bou]] pel cavall fon el resultat de dos avanços tecnològics -l'us de la ferradura i el desenroll de la collera- que permitien al caall tirar d'una càrrega fàcilment. El us de cavalls per a tirar aumentà l'eficiència del transport per terra, tant per al comerç com per a les campanyes militars. Açò va conduir al creiximent de l'indústria de transport per terra. També va permetre un millorament general de la ret de carreteres i aumentà les oportunitats comercials per a algunes comunitats situades en els encreuaments de camins. L'us del cavall va permetre l'expansió de les terres cultivables i va contribuir al creiximent de la producció d'aliments, al mateix temps acompanyà a la agresiva expansió agrícola que invariablement deixà resagat al bosc migeval.
-Les "Partides" d'[[Alfonso X]] de [[Castella]] definixen als campesins com els "que llauren la terra i fan en ella aquelles coses per les que els hòmens han de viure i mantindre's". No cau dubte de que en esta definició podem considerar al campesí com la força fundamental del treball en la societat migeval. I es que el camp fon el gran protagoniste en la [[Edat Mija]] [[Europa|europea]]. els recursos que aportava la agricultura i la ganaderia eren la base de l'economia i la terra era el centre de les relacions socials, deixant al marge la revolució urbana que se viu a partir del [[sigle XIII]].
+Les "Partides" d'[[Alfonso X]] de [[Castella]] definixen als campesins com els "que llauren la terra i fan en ella aquelles coses per les que els hòmens han de viure i mantindre's". No cau dubte de que en esta definició podem considerar al llaurador com la força fundamental del treball en la societat migeval. I es que el camp fon el gran protagoniste en la [[Edat Mija]] [[Europa|europea]]. els recursos que aportava la agricultura i la ganaderia eren la base de l'economia i la terra era el centre de les relacions socials, deixant al marge la revolució urbana que se viu a partir del [[sigle XIII]].
 Segon les estimacions presentades, la tasa de creiximent promig interanual de la població europea durant el periodo [[1000]]-[[1300]] fon de 0,2%. Si se pren soles a la població d'[[Europa]] occidental, la tasa de creiximent es molt similar. Este lent creiximent, ademés, se va distribuir desigualment entre diferents regions. A pesar d'això, estem en presència d'un creiximent sostengut, per dèbil quesiga la seua tasa. Una de les causes del creiximent sostengut fon la reducció de la tasa de mortalitat degut a la instauració d'una major establitat política que evità gran número de guerres i les millora en la alimentació producte de la incorporació del octau aminoàcit, gràcies al consum de la llentilla.