Diferència entre les revisions de "II Congrés de la Llengua Valenciana"
Text reemplaça - 'articuls' a 'artículs' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
Text reemplaça - 'substituixen' a 'substituïxen' |
||
| Llínea 69: | Llínea 69: | ||
=== Sociollingüística === | === Sociollingüística === | ||
Com afirmava Cooper la planificacio llingüistica perseguix objectius extrallingüistics, en Valéncia el castella i el catala són adversaris naturals que desplacen i | Com afirmava Cooper la planificacio llingüistica perseguix objectius extrallingüistics, en Valéncia el castella i el catala són adversaris naturals que desplacen i substituïxen funcions llingüístiques que han segut pròpies del valencià. | ||
Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d'us. En Valéncia existix una situació d'hetereglossia a on els llocs A i B alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià és reduit a una funció B. El castella ocupa també una posició de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua més utilisada. Una situació comunicativa asimètrica i injusta. | Dins del terme diglossia s'han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d'us. En Valéncia existix una situació d'hetereglossia a on els llocs A i B alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià és reduit a una funció B. El castella ocupa també una posició de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua més utilisada. Una situació comunicativa asimètrica i injusta. | ||