Diferència entre les revisions de "Albargina"
Pàgina nova, en el contingut: «L’albarginera, planta que produïx l’albargina, pertany a la familia de les solanacees (Solanum melongena); té una duració d’un any i una alçaria que va ...». |
Sin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''albargina''' es el fruit que produix l’albarginera, planta que pertany a la familia de les solanacees (Solanum melongena); té una duració d’un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color vert intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellissimes flors d’un blau violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola. | |||
Al seu fruit, la albargina, la | Al seu fruit, la albargina, la naturalea l’ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat, clar o fosc, fins a arribar a un blanc immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i d’uns 10 a 35 cm de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes. | ||
clar o fosc, fins a arribar a un blanc immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les | |||
varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li | |||
un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i | |||
d’uns 10 a 35 cm de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes. | |||
El valor alimentari de l’albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les | == Valor alimentari == | ||
proteïnes no superen el 2%; els glúcits només un 3% i els lípits estan absents; conté en | El valor alimentari de l’albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les proteïnes no superen el 2%; els glúcits només un 3% i els lípits estan absents; conté en molt chicoteta proporció vitamines A, B i C. | ||
molt chicoteta proporció vitamines A, B i C. | |||
Oferix diverses possibilitats culinàries, | == Possibilitats culinàries == | ||
fregides i | Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició de plats de carn o peix; fregides i reboçades en ou, acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en oli d’oliva, sal, piberroig i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l’horta de [[Gandia]]. | ||
ternera | == Produccio == | ||
Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l’any. Es dona en tots els climes templats. En [[Espanya]] destaquen com a productores en quantitat i qualitat, [[Múrcia]], [[Almeria]], [[Màlaga]] i [[Valéncia]], especialment la zona de Gandia. | |||
== Varietats == | |||
Varietats n’hi ha moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc. | |||