Diferència entre les revisions de "Idioma esperanto" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 20:

|mapa=

}}

[[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]].]]

L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).

L''''esperanto''' és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).

L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del ~~llati~~ i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense ~~escepcions~~. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura ~~lògica~~ (per eixemple -o per a ~~sustantius~~, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, ~~permetix~~ construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden ~~espresar~~-se tots els conceptes ~~posibles~~, lo que ~~permetix~~ un ràpit ~~dependrage~~. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.

L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llatí i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense excepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura llògica (per eixemple -o per a substantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permet construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden expressar-se tots els conceptes possibles, lo que permet un ràpit aprenentage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.

== Objectiu ==

La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llengües artificials]]

@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 |mapa=
 }}
 [[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]].]]
-L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).
+L''''esperanto''' és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).
-L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llati i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense escepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura lògica (per eixemple -o per a sustantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permetix construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden espresar-se tots els conceptes posibles, lo que permetix un ràpit dependrage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.
+L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llatí i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense excepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura llògica (per eixemple -o per a substantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permet construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden expressar-se tots els conceptes possibles, lo que permet un ràpit aprenentage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.
 == Objectiu ==
 La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.
 {{traduït de|ast|Esperanto}}
 [[Categoria:Llengües]]
 [[Categoria:Llingüística]]
 [[Categoria:Llengües artificials]]