Diferència entre les revisions de "Idioma esperanto" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 20:

|mapa=

}}

L''''esperanto''' és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una década de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).

[[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]].]]

L''''esperanto''' és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).

L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llatí i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense excepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura llògica (per eixemple -o per a substantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permet construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden expressar-se tots els conceptes possibles, lo que permet un ràpit aprenentage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.

@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 |mapa=
 }}
+L''''esperanto''' és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una década de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).
 [[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]].]]
-L''''esperanto''' és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).
 L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llatí i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense excepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura llògica (per eixemple -o per a substantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permet construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden expressar-se tots els conceptes possibles, lo que permet un ràpit aprenentage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.