Diferència entre les revisions de "Primera Guerra Mundial" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 63:

*lluita naval en [[Canal de la Mancha]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterrànea]], Atlàntic, Pacífic Sur i mar Adriàtica.

En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estatunidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despuix, Rússia (en plena [[Revolució ~~Bolchevica~~]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potències Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estatunidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despuix, Rússia (en plena [[Revolució Bolchevic]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potències Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.

Despuix de la rendició russa, Alemanya ocupa [[Polònia]], [[Ucrània]], [[Finlàndia]], els [[Països Bàltics]] i part de Bielorússia. La seua estratègia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victòria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en [[març]] de [[1918]], pero l'eixèrcit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar [[París]]. Les tropes franceses i estatunidenques obtenen una victòria definitòria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britànics i l'aviació prenen crucial importància.

@@ Llínea 63: / Llínea 63: @@
 *lluita naval en [[Canal de la Mancha]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterrànea]], Atlàntic, Pacífic Sur i mar Adriàtica.
-En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estatunidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despuix, Rússia (en plena [[Revolució Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potències Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.
+En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estatunidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despuix, Rússia (en plena [[Revolució Bolchevic]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potències Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.
 Despuix de la rendició russa, Alemanya ocupa [[Polònia]], [[Ucrània]], [[Finlàndia]], els [[Països Bàltics]] i part de Bielorússia. La seua estratègia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victòria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en [[març]] de [[1918]], pero l'eixèrcit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar [[París]]. Les tropes franceses i estatunidenques obtenen una victòria definitòria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britànics i l'aviació prenen crucial importància.