Diferència entre les revisions de "Tità (mitologia)"
m |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Els titans varen ser dotze des de la seua primera aparició lliterària, en la [[Teogonia|''Teogonia'']] de [[Hesíode]]; encara que en el seu [[Biblioteca mitològica|''Biblioteca mitològica'']], [[Apolodor d'Atenes|Apolodor]] afig una tretzena: [[Dione (mitologia)|Dione]], desdoblament de la titànide [[Tea]]. | Els titans varen ser dotze des de la seua primera aparició lliterària, en la [[Teogonia|''Teogonia'']] de [[Hesíode]]; encara que en el seu [[Biblioteca mitològica|''Biblioteca mitològica'']], [[Apolodor d'Atenes|Apolodor]] afig una tretzena: [[Dione (mitologia)|Dione]], desdoblament de la titànide [[Tea]]. | ||
| − | Els titans estaven relacionats en diversos conceptes primordials, alguns dels quals simplement s'extrapolaven dels seus noms: L'[[oceà]] i la fructífera [[terra]], el [[Sol]] i la [[Lluna]], la memòria i la llei natural. Els dotze titans de la primera generació varen ser liderats pel més jove, [[Crono]], qui va derrocar al seu pare [[Urà (mitologia)| | + | Els titans estaven relacionats en diversos conceptes primordials, alguns dels quals simplement s'extrapolaven dels seus noms: L'[[oceà]] i la fructífera [[terra]], el [[Sol]] i la [[Lluna]], la memòria i la llei natural. Els dotze titans de la primera generació varen ser liderats pel més jove, [[Crono]], qui va derrocar al seu pare [[Urà (mitologia)|Urà]] (‘Cel’) a instancia de la seua mare, [[Gea]] (‘Terra’). |
Posteriorment, els titans varen engendrar una segona generació, destacant els fills de [[Hiperion]] ([[Helios]], [[Eos]] i [[Selene]]), les filles de [[Ceo]] ([[Leto]] i [[Asteria (filla de Ceo)|Asteria]]) i els fills de [[Jàpet]] ([[Prometeu]], [[Epimeteu]], [[Atles (mitologia)|Atles]] i [[Meneci (fill de Jàpet)|Meneci]]). | Posteriorment, els titans varen engendrar una segona generació, destacant els fills de [[Hiperion]] ([[Helios]], [[Eos]] i [[Selene]]), les filles de [[Ceo]] ([[Leto]] i [[Asteria (filla de Ceo)|Asteria]]) i els fills de [[Jàpet]] ([[Prometeu]], [[Epimeteu]], [[Atles (mitologia)|Atles]] i [[Meneci (fill de Jàpet)|Meneci]]). | ||
Última revisió del 10:14 26 jul 2022
_contre_son_p%C3%A8re_et_divers_m%C3%A9daillons_pierre_grav%C3%A9e_crop.jpg)
En la mitologia grega, els titans —masculí— i titànides —femení— (del llatí Titane i este del grec Tιτάν)[1] eren una raça de poderoses deïtats que varen governar durant la llegendària Edat d'or.
Els titans varen ser dotze des de la seua primera aparició lliterària, en la Teogonia de Hesíode; encara que en el seu Biblioteca mitològica, Apolodor afig una tretzena: Dione, desdoblament de la titànide Tea.
Els titans estaven relacionats en diversos conceptes primordials, alguns dels quals simplement s'extrapolaven dels seus noms: L'oceà i la fructífera terra, el Sol i la Lluna, la memòria i la llei natural. Els dotze titans de la primera generació varen ser liderats pel més jove, Crono, qui va derrocar al seu pare Urà (‘Cel’) a instancia de la seua mare, Gea (‘Terra’).
Posteriorment, els titans varen engendrar una segona generació, destacant els fills de Hiperion (Helios, Eos i Selene), les filles de Ceo (Leto i Asteria) i els fills de Jàpet (Prometeu, Epimeteu, Atles i Meneci).
Els titans varen precedir als dotze deus olímpics, els qui, guiats per Zeus, varen terminar derrocant-los en la Titanomaquia (‘guerra dels titans’). La majoria d'ells varen ser llavors encarcerats en el Tàrtar, la regió més profunda del inframon.
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tità (mitologia).