Diferència entre les revisions de "Edifici del Reichstag"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 4: Llínea 4:
 
Fon la sèu del [[Reichstag (parlament alemà)|Reichstag]] en temps del [[II Imperi alemà]] ([[1871]]-[[1918]]) i més tart del parlament de la [[República de Weimar]] ([[1919]]-[[1933]]). Des de l'any [[1994]] es reunix allí cada cinc anys l'[[Assamblea Federal d'Alemanya|Assamblea Federal]] (''Bundesversammlung'') per a elegir al [[president d'Alemanya]] (''Bundespräsident'') i des de [[1999]] és el lloc de reunió del [[parlament alemà]] (''Bundestag'').
 
Fon la sèu del [[Reichstag (parlament alemà)|Reichstag]] en temps del [[II Imperi alemà]] ([[1871]]-[[1918]]) i més tart del parlament de la [[República de Weimar]] ([[1919]]-[[1933]]). Des de l'any [[1994]] es reunix allí cada cinc anys l'[[Assamblea Federal d'Alemanya|Assamblea Federal]] (''Bundesversammlung'') per a elegir al [[president d'Alemanya]] (''Bundespräsident'') i des de [[1999]] és el lloc de reunió del [[parlament alemà]] (''Bundestag'').
  
L'edifici, dissenyat per [[Paul Wallot]], va terminar de construir-se en 1894 seguint un estil neorrenacentiste. En l'any 1933, quatre semanes despuix del nomenament d'[[Adolf Hitler]] com a canceller del Reich, va ser víctima d'un [[incendi del Reichstag|incendie provocat]] l'autoria del qual no va aplegar a clarificar-se del tot a dia de hui. De lo que no cap dubte és de que els [[nazi]]s varen ser els grans beneficiats per l'incendi i eixa mateixa nit varen escomençar una onada de terror contra els seus enemics polítics. Al final de la [[Segona Guerra Mundial]], durant la [[batalla de Berlin]], va ser escenari de cruents combats i va resultar sériament danyat. En la [[Anys 1960|década de 1960]] es varen realisar les reformes més urgents. L'aspecte que té en l'actualitat ho va adquirir durant unes obres en els anys 1990, responsabilitat de l'arquitecte britànic [[Norman Foster]].
+
L'edifici, dissenyat per [[Paul Wallot]], va terminar de construir-se en 1894 seguint un estil neorrenacentiste. En l'any 1933, quatre semanes despuix del nomenament d'[[Adolf Hitler]] com a canceller del Reich, va ser víctima d'un [[incendi del Reichstag|incendi provocat]] l'autoria del qual no va aplegar a clarificar-se del tot a dia de hui. De lo que no cap dubte és de que els [[nazi]]s varen ser els grans beneficiats per l'incendi i eixa mateixa nit varen escomençar una onada de terror contra els seus enemics polítics. Al final de la [[Segona Guerra Mundial]], durant la [[batalla de Berlin]], va ser escenari de cruents combats i va resultar sériament danyat. En la [[Anys 1960|década de 1960]] es varen realisar les reformes més urgents. L'aspecte que té en l'actualitat ho va adquirir durant unes obres en els anys 1990, responsabilitat de l'arquitecte britànic [[Norman Foster]].
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 19:37 27 jul 2022

L'edifici del Reichstag

L'edifici del Reichstag (en alemà Reichstagsgebäude) es troba en el barri del Tiergarten, en el districte Mitte de la capital d'Alemanya, Berlin.

Fon la sèu del Reichstag en temps del II Imperi alemà (1871-1918) i més tart del parlament de la República de Weimar (1919-1933). Des de l'any 1994 es reunix allí cada cinc anys l'Assamblea Federal (Bundesversammlung) per a elegir al president d'Alemanya (Bundespräsident) i des de 1999 és el lloc de reunió del parlament alemà (Bundestag).

L'edifici, dissenyat per Paul Wallot, va terminar de construir-se en 1894 seguint un estil neorrenacentiste. En l'any 1933, quatre semanes despuix del nomenament d'Adolf Hitler com a canceller del Reich, va ser víctima d'un incendi provocat l'autoria del qual no va aplegar a clarificar-se del tot a dia de hui. De lo que no cap dubte és de que els nazis varen ser els grans beneficiats per l'incendi i eixa mateixa nit varen escomençar una onada de terror contra els seus enemics polítics. Al final de la Segona Guerra Mundial, durant la batalla de Berlin, va ser escenari de cruents combats i va resultar sériament danyat. En la década de 1960 es varen realisar les reformes més urgents. L'aspecte que té en l'actualitat ho va adquirir durant unes obres en els anys 1990, responsabilitat de l'arquitecte britànic Norman Foster.

Enllaços externs

Commons