Diferència entre les revisions de "Mar Bàltica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg|thumb|250px|Vista ~~del~~ mar ~~Bàltic~~ des de l'espai]]

[[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg|thumb|250px|Vista de la mar Bàltica des de l'espai]]

El '''mar ~~Bàltic~~''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert al [[mar del Nort]] i, finalment, al [[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]), [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].

La '''mar Bàltica''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert a la [[mar del Nort]] i, finalment, a l'[[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]], [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]), [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].

La seua [[Àrea|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i Estónia, i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: a soles existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea|marees]] són de molt chicoteta amplitut.

El mar ~~Bàltic~~ és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic a soles és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades d'àmbar.

La mar Bàltica és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic a soles és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades d'àmbar.

La [[salinitat]] ~~del Bàltic~~ és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars.

La [[salinitat]] de la mar Bàltica és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars.

La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) al mar ~~Bàltic~~.

La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) a la mar Bàltica.

== Noms ==

~~El mar Bàltic rep~~ diferents denominacions depenent de la llengua:

Rep diferents denominacions depenent de la llengua:

:*''Bôlt'' ([[idioma casubià|casubià]]).

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg|thumb|250px|Vista del mar Bàltic des de l'espai]]
+[[Image:BalticSea March2000 NASA-S2000084115409 md.jpg|thumb|250px|Vista de la mar Bàltica des de l'espai]]
-El '''mar Bàltic''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert al [[mar del Nort]] i, finalment, al [[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]],  [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]),  [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].
+La '''mar Bàltica''' (del [[llatí]] ''Mare Balticum'') és un [[mar]] interior del nort de [[Europa]] obert a la [[mar del Nort]] i, finalment, a l'[[oceà Atlàntic]] a través dels estrets de [[Kattegat]] i [[Skagerrak]]. Els països que ho rodegen són (començant per la [[península Escandinava]] i seguint en sentit horari): [[Suècia]], [[Finlàndia]],  [[Rússia]] ([[óblast de Leningrad]] i [[Kaliningrad]]),  [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Polònia]], [[Alemanya]] i [[Dinamarca]].
 La seua [[Àrea|superfície]] és de 432.800 quilómetros i inclou dos grans golfs: el [[golf de Finlàndia]], entre el sur d'este país i Estónia, i el [[golf de Bòtnia]], entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament és molt jove: a soles existix des del VI milenari a.C.. És molt poc profunt (la mija és de 57 m; la [[profunditat]] màxima és de 459 m. al nort de l'illa sueca de [[illa de Gotland|Gotland]]), lo que, unida a la poca obertura al [[oceà]], fa la renovació de les aigües molt llenta i favorix els problemes de [[contaminació]]. Les [[marea|marees]] són de molt chicoteta amplitut.
-El mar Bàltic és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic a soles és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades  d'àmbar.
+La mar Bàltica és també, el major depòsit de [[enre]] del món, i ademés la seua calitat és de les millors ( dels vint depòsits del món que hi ha d'[[àmbar]], es diu que l'àmbar del mar bàltic a soles és superat pels de [[Mèxic]] i la [[República Dominicana]], i és ademés, el que més àmbar de [[conífera]] produïx, i ademés el de millor calitat. D'ell s'extrauen de 500 a 800 millons de tonellades  d'àmbar.
-La [[salinitat]] del Bàltic és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars.
+La [[salinitat]] de la mar Bàltica és molt baixa comparada en la d'atres mars o oceans; es pot considerar intermedia entre l'aigua dolça i la salada. Este fet s'explica per la seua alta [[latitut]] (experimenta poca evaporació), combinada en una gran aportació d'aigua dolça per part de molts [[riu]]s que, per culpa de la ya mencionada estretor de la seua comunicació en l'oceà, és molt difícil d'evacuar i renovar en aigua salada. Esta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, en moltes espècies diferents de les seues homòlogues en atres mars.
-La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) al mar Bàltic.
+La conca que drena al mar Bàltic comprén la totalitat d'alguns països riberencs com les [[repúbliques bàltiques]], [[Polònia]] i la regió russa de Kaliningrado. Ademés, estos rius naixen en, o travessen territoris pertanyents a atres països que, a pesar de no posseir costes, es comuniquen al mar per via fluvial. Tal és el cas de la [[República Checa]], [[Eslovàquia]], [[Ucraïna]] i [[Bielorúsia]], els que acaben aportant aigua (indirectament) a la mar Bàltica.
 == Noms ==
-El mar Bàltic rep diferents denominacions depenent de la llengua:
+Rep diferents denominacions depenent de la llengua:
-* ''Mar Bàltic'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves|eslaves]] ([[idioma polac|polac]], [[idioma rus|rus]], [[idioma casubià|casubià]]), les [[llengües bàltiques|bàltiques]] i el [[idioma anglés|anglés]]. Aixina:
+* ''Mar Bàltica'' és la forma habitual en les [[llengües romàniques]], les [[llengües eslaves|eslaves]] ([[idioma polac|polac]], [[idioma rus|rus]], [[idioma casubià|casubià]]), les [[llengües bàltiques|bàltiques]] i el [[idioma anglés|anglés]]. Aixina:
 :*''Bôlt'' ([[idioma casubià|casubià]]).