Diferència entre les revisions de "Porta de Brandeburc"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 4: Llínea 4:
 
Està situada en el centre actual de la ciutat, en la [[Plaça de París (Berlin)|Plaça de París]], formant el final de l'avinguda [[Unter den Linden]] i marcant el començ del gran parc [[Tiergarten]] i de l'avinguda [[Straßi des 17. *Juni (Berlín)|Straßi des 17. Juni]]. En les rodalies també es troben el [[Edifici del Reichstag|Reichstag]] i la [[Potsdamer Platz]].
 
Està situada en el centre actual de la ciutat, en la [[Plaça de París (Berlin)|Plaça de París]], formant el final de l'avinguda [[Unter den Linden]] i marcant el començ del gran parc [[Tiergarten]] i de l'avinguda [[Straßi des 17. *Juni (Berlín)|Straßi des 17. Juni]]. En les rodalies també es troben el [[Edifici del Reichstag|Reichstag]] i la [[Potsdamer Platz]].
  
Fon construïda entre els anys [[1788]] i [[1791]] durant el regnat de [[Federic Guillem II de Prússia]] per l'arquitecte [[Carl Gotthard Langhans]], és una construcció en [[Arenisca|pedra arenisca]] de 26 m d'altura, 65,5 m d'amplària i 11 m de llongitut segons l'estil del [[Arquitectura neoclàssica|Neoclassicisme]] primerenc. Recorda als [[Propileus d'Atenes|propileus]] de l'[[Acròpolis]] d'[[Atenes]]. Posseïx cinc zones de pas, de les quals la central és la més ampla, en dos portes menors als costats. Les columnes són d'estil [[Art dòric|dòric]], estriades, i en la seua base alcancen un diàmetro d'1,75 m. La part superior i l'interior de les zones de pas estan recobertes en [[Relleu (art)|relleus]] que representen a [[Heracles]], [[Mart (mitologia)|Mart]] i la deesa [[Minerva]]. Despuix del derribe de la [[muralla]] de la ciutat ([[1867]]/[[1868|68]]), el discípul de [[Friedrich Schinkel]], [[Johann Heinrich Strack]], va colocar a abdós costats els dos [[pòrtic]]s majors.
+
Fon construïda entre els anys [[1788]] i [[1791]] durant el regnat de [[Federic Guillem II de Prússia]] per l'arquitecte [[Carl Gotthard Langhans]], és una construcció en [[Arenisca|pedra arenisca]] de 26 m d'altura, 65,5 m d'amplària i 11 m de llongitut segons l'estil del [[Arquitectura neoclàssica|Neoclassicisme]] primerenc. Recorda als [[Propileus d'Atenes|propileus]] de l'[[Acròpolis d'Atenes]]. Posseïx cinc zones de pas, de les quals la central és la més ampla, en dos portes menors als costats. Les columnes són d'estil [[Art dòric|dòric]], estriades, i en la seua base alcancen un diàmetro d'1,75 m. La part superior i l'interior de les zones de pas estan recobertes en [[Relleu (art)|relleus]] que representen a [[Heracles]], [[Mart (mitologia)|Mart]] i la deesa [[Minerva]]. Despuix del derribe de la [[muralla]] de la ciutat ([[1867]]/[[1868|68]]), el discípul de [[Friedrich Schinkel]], [[Johann Heinrich Strack]], va colocar a abdós costats els dos [[pòrtic]]s majors.
  
 
La porta està coronada per una escultura de [[coure]] d'uns 5 m d'altura, la [[cuadriga]], creada per [[Johann Gottfried Schadow]], que representa a la deesa [[Victoria (mitologia)|Victoria]] montada en un carro tirat per quatre cavalls en direcció a la ciutat.
 
La porta està coronada per una escultura de [[coure]] d'uns 5 m d'altura, la [[cuadriga]], creada per [[Johann Gottfried Schadow]], que representa a la deesa [[Victoria (mitologia)|Victoria]] montada en un carro tirat per quatre cavalls en direcció a la ciutat.

Última revisió del 13:29 28 jul 2022

La Porta de Brandeburc

La Porta de Brandeburc (en alemà Brandenburger Tor) és una antiga porta d'entrada a Berlin i un dels principals símbols tant de la ciutat com de Alemanya.

Està situada en el centre actual de la ciutat, en la Plaça de París, formant el final de l'avinguda Unter den Linden i marcant el començ del gran parc Tiergarten i de l'avinguda Straßi des 17. Juni. En les rodalies també es troben el Reichstag i la Potsdamer Platz.

Fon construïda entre els anys 1788 i 1791 durant el regnat de Federic Guillem II de Prússia per l'arquitecte Carl Gotthard Langhans, és una construcció en pedra arenisca de 26 m d'altura, 65,5 m d'amplària i 11 m de llongitut segons l'estil del Neoclassicisme primerenc. Recorda als propileus de l'Acròpolis d'Atenes. Posseïx cinc zones de pas, de les quals la central és la més ampla, en dos portes menors als costats. Les columnes són d'estil dòric, estriades, i en la seua base alcancen un diàmetro d'1,75 m. La part superior i l'interior de les zones de pas estan recobertes en relleus que representen a Heracles, Mart i la deesa Minerva. Despuix del derribe de la muralla de la ciutat (1867/68), el discípul de Friedrich Schinkel, Johann Heinrich Strack, va colocar a abdós costats els dos pòrtics majors.

La porta està coronada per una escultura de coure d'uns 5 m d'altura, la cuadriga, creada per Johann Gottfried Schadow, que representa a la deesa Victoria montada en un carro tirat per quatre cavalls en direcció a la ciutat.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons