Diferència entre les revisions de "Miquel Ramón Izquierdo"

Sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Entrega premios 1981.jpg|thumb|300px|'''Miquel Ramon Izquierdo''', en la entrega de premis en les [[falles]] de l'any [[1981]]]]
{{Biografia|
 
| nom = Miquel Ramon Izquierdo
| image = [[File:Entrega premios 1981.jpg|thumb|300px|'''Miquel Ramon Izquierdo''', en la entrega de premis en les [[falles]] de l'any [[1981]]]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític
| data_naix = [[8 de decembre]] de [[1919]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =  [[17 de setembre]] de [[2007]]
| lloc_mort = 
}}
'''Miquel Ramón Izquierdo''' va nàixer en la [[ciutat de Valéncia]] el [[8 de decembre]] de [[1919]] i va faltar el [[17 de setembre]] de [[2007]], als 87 anys d'edat.
'''Miquel Ramón Izquierdo''' va nàixer en la [[ciutat de Valéncia]] el [[8 de decembre]] de [[1919]] i va faltar el [[17 de setembre]] de [[2007]], als 87 anys d'edat.


==Dates biogràfiques==  
== Senyes biogràfiques ==  
El [[17 de març]] de [[1938]] fon cridat a files incorporant-se en el [[Bando republicà]] en el que va permanéixer fins al final de la guerra.
El [[17 de març]] de [[1938]] fon cridat a files incorporant-se en el [[Bando republicà]] en el que va permanéixer fins al final de la guerra.


Llínea 14: Llínea 23:
En [[1966]], va encapçalar la petició de la instalació de la IV Planta a [[Sagunt]] a la que aspiraven a això [[Astúries]], [[Villagarcia d'Arosa]], [[Cadis]] i [[Sevilla]] i va conseguir la Planta Siderúrgica Valenciana.
En [[1966]], va encapçalar la petició de la instalació de la IV Planta a [[Sagunt]] a la que aspiraven a això [[Astúries]], [[Villagarcia d'Arosa]], [[Cadis]] i [[Sevilla]] i va conseguir la Planta Siderúrgica Valenciana.


===Càrrecs ostentats===  
=== Càrrecs ostentats ===  
*President del Sindicat Provincial del Metal de [[Valéncia]] ([[1963]]-[[1966]]).   
*President del Sindicat Provincial del Metal de [[Valéncia]] ([[1963]]-[[1966]]).   


Llínea 37: Llínea 45:
*Fon [[Diputat]] en les [[Corts Generals]] en la 2a i 3a Llegislatura ([[1982]]-[[1986]] i [[1986]]-[[1989]]).
*Fon [[Diputat]] en les [[Corts Generals]] en la 2a i 3a Llegislatura ([[1982]]-[[1986]] i [[1986]]-[[1989]]).


== Alcalde de Valencia ==
== Alcalde de Valéncia ==
Durant el seu mandat com a [[alcalde de Valéncia]], basant-se en el dictamen jurídic fet des del Decanat del Colege d'Advocats, va impondre l'ensenyança de l'[[idioma valencià]] en les escoles municipals i va publicar els bandos de l'alcaldia en [[idioma valencià|llengua valenciana]] . Com fet curiós i per a conéixer la dificultat de l'utilisació de les llengües perifèriques, en una visita de cortesia en [[falles]] l'[[alcalde de Barcelona]] [[Enrique Masó]] al vore els bandos en [[valencià]] li preguntà: ''“¿I això com ho fas?”'' a  lo que Miguel Ramón li va contestar: ''“¡Molt fàcil enviant-los a l'imprenta!”''. Masó no va poder aprovar en l'[[Ajuntament de Barcelona]] la regularisació de l'ensenyança del [[idioma català|català]].
Durant el seu mandat com a [[alcalde de Valéncia]], basant-se en el dictamen jurídic fet des del Decanat del Colege d'Advocats, va impondre l'ensenyança de l'[[idioma valencià]] en les escoles municipals i va publicar els bandos de l'alcaldia en [[idioma valencià|llengua valenciana]] . Com fet curiós i per a conéixer la dificultat de l'utilisació de les llengües perifèriques, en una visita de cortesia en [[falles]] l'[[alcalde de Barcelona]] [[Enrique Masó]] al vore els bandos en [[valencià]] li preguntà: ''“¿I això com ho fas?”'' a  lo que Miguel Ramón li va contestar: ''“¡Molt fàcil enviant-los a l'imprenta!”''. Masó no va poder aprovar en l'[[Ajuntament de Barcelona]] la regularisació de l'ensenyança del [[idioma català|català]].


Llínea 48: Llínea 56:
Sabedor que el seu [[Ajuntament]] no tenia diners es va dedicar a realisar estudis de modernisació de la ciutat, Dia ''“Quan els ajuntaments no tenen diners lo que han de fer són estudis per al futur”'' i aixina naixqué el “Pla Integral de [[Transport Urbà de Valéncia]]” on es contemplava la realisació del traçat de [[Metro (ferrocarril)|Metro]].
Sabedor que el seu [[Ajuntament]] no tenia diners es va dedicar a realisar estudis de modernisació de la ciutat, Dia ''“Quan els ajuntaments no tenen diners lo que han de fer són estudis per al futur”'' i aixina naixqué el “Pla Integral de [[Transport Urbà de Valéncia]]” on es contemplava la realisació del traçat de [[Metro (ferrocarril)|Metro]].


En les primeres eleccions municipals despuix d'aprovar-se la [[Constitució Espanyola de 1978]] va rebujar enèrgicament les ofertes que [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]] i expressament de [[Adolfo Suárez]] li varen fer, incloent una insistent crida d'este des de [[Mèxic]] en els últims dies de presentació de candidatures. La seua única aspiració consistia a tornar al seu despaig de [[advocat]] i refer la seua malparada [[economia]] fruit del seu pas per l'alcaldia.
En les primeres eleccions municipals despuix d'aprovar-se la [[Constitució Espanyola de 1978]] va rebujar enèrgicament les ofertes que [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]] i expressament de [[Adolfo Suárez]] li varen fer, incloent una insistent crida d'este des de [[Mèxic]] en els últims dies de presentació de candidatures. La seua única aspiració consistia a tornar al seu despaig de [[advocat]] i refer la seua malparada [[economia]] frut del seu pas per l'alcaldia.


==Unió Valenciana==
==Unió Valenciana==
Llínea 57: Llínea 65:
En les [[Eleccions generals espanyoles de 1986]] fon triat Diputat per a la 3a llegislatura ([[1986]]-[[1989]]) en les llistes que [[Unió Valenciana]] va presentar en solitari, convertint-se aixina en el primer diputat que era triat per per [[província de Valéncia|Valéncia]] en una llista d'estricta obediència valenciana.
En les [[Eleccions generals espanyoles de 1986]] fon triat Diputat per a la 3a llegislatura ([[1986]]-[[1989]]) en les llistes que [[Unió Valenciana]] va presentar en solitari, convertint-se aixina en el primer diputat que era triat per per [[província de Valéncia|Valéncia]] en una llista d'estricta obediència valenciana.


==Pare de familia==
==Pare de família==
 
Casat en [[1948]] en Amparo Quiles Real va tindre sis fills: Amparo, [[Miquel Ramon i Quiles|Miquel]], Vicente, Lola, Inmaculada i Manuel i dotze néts: Nicolás i Dolores García Ramón; Miquel i Carme Ramon i Esteban; Vicente i Victòria Ramon Bell de Mendoza; Jaume, Andrés i Amparo García Ramón; Juan Manuel i Inmaculada Aguado Ramón i Lluïa Ramón Moreno.
Casat en [[1948]] en Amparo Quiles Real va tindre sis fills: Amparo, [[Miquel Ramon i Quiles|Miquel]], Vicente, Lola, Inmaculada i Manuel i dotze néts: Nicolás i Dolores García Ramón; Miquel i Carme Ramon i Esteban; Vicente i Victòria Ramon Bell de Mendoza; Jaume, Andrés i Amparo García Ramón; Juan Manuel i Inmaculada Aguado Ramón i Lluïa Ramón Moreno.


Llínea 66: Llínea 73:


== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Miquel Ramon i Quiles]]
* [[Miquel Ramon i Quiles]]


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* "SOM" número 239, any 2007, Miquel Ramon i Izquierdo. Revista del [[Grup d'Acció Valencianista]].  
* "SOM" número 239, any 2007, Miquel Ramon i Izquierdo. Revista del [[Grup d'Acció Valencianista]].