Diferència entre les revisions de "Principat d'Astúries" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 213:

=== Llengua ===

[[File:Xuridic signboard bilingual Castilian-Asturian.JPG|thumb|right|180px|<center>Lletrer bilingüe en un jujat d'Asturies</center>]]

Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal pel Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.

Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com a tal pel Principat d'Astúries d'acort en el seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.

L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada ~~al regne mijà~~ d'Astúries (on també hi estava Lleó). El text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat ~~del~~ asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de l'any [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.

L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada en l'edat mija d'Astúries (a on també estava Lleó). El text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat de l'asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de l'any [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.

L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot lo Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris i que usen esta llengua com vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha ~~gosat de~~ gran desenroll des de lo que s'ha vengut en ~~cridar~~ el "Surdimientu".

L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot el Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris que usen esta llengua com a vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha fruit d'un gran desenroll des de lo que s'ha vengut en nomenar el "Surdimientu".

Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (~~Com~~ el tortosí entre [[~~Valencià~~]] i [[~~Català~~]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas ~~del~~ asturià el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.

Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (com el tortosí entre [[valencià]] i [[català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas de l'asturià, el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 213: / Llínea 213: @@
 === Llengua ===
 [[File:Xuridic signboard bilingual Castilian-Asturian.JPG|thumb|right|180px|<center>Lletrer bilingüe en un jujat d'Asturies</center>]]
-Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal pel Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.
+Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com a tal pel Principat d'Astúries d'acort en el seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.
-L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada al regne mijà d'Astúries (on també hi estava Lleó). El text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat del asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de l'any [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.
+L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada en l'edat mija d'Astúries (a on també estava Lleó). El text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat de l'asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de l'any [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.
-L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot lo Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris i que usen esta llengua com vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha gosat de gran desenroll des de lo que s'ha vengut en cridar el "Surdimientu".
+L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot el Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris que usen esta llengua com a vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha fruit d'un gran desenroll des de lo que s'ha vengut en nomenar el "Surdimientu".
-Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (Com el tortosí entre [[Valencià]] i [[Català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas del asturià el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.
+Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (com el tortosí entre [[valencià]] i [[català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas de l'asturià, el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.
 == Enllaços externs ==