Diferència entre les revisions de "L'Horta de Valéncia"

'''L'Horta de Valéncia''' o '''L'Horta''' (en [[castellà]] ''Huerta de Valencia''), és una comarca històrica de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Formen part d'ella la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] i tots els municipis de les actuals comarques de l'[[Horta Nort]], part dels de l'[[Horta Sur]] ([[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Paiporta]], [[Lloc Nou de la Corona]] i [[Sedaví]]) i part dels de l'[[Horta Oest]] ([[Chirivella]], [[Mislata]], [[Paterna]] i [[Picanya]]). Actualment, és tendix a incloure la resta dels municipis de les dites comarques actuals encara que no formaren part d'ella històricament.  

És tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu [[Túria]] en les zones inundables de la seua Vega, així com l'entorn de l'[[parc Natural de l'Albufera|Albufera de Valéncia]]. És dedicava tradicionalment al cultiu de l'[[arròs]], [[hortalisa|hortalises]] i [[cítric]]s que s'exporten a través del [[port de Valéncia]]. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, així com el seua [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]], està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol.

[[Image:Localisacio de l Horta de Valencia.png|thumb|right|175px|Localisació de l'Horta de Valéncia respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]]

L'Horta de Valéncia s'estén des de [[Puçol]], pel nort, fins a l'[[parc Natural de l'Albufera|Albufera]], pel sur, i pels relleus de [[Paterna]], [[Torrent]] i [[Moncada]], per l'oest. És tracta d'una comarca plana que s'eleva llentament des del mar cap a l'interior.  

Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana és va desenrollar en l'[[Edat Mijana]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia|séquies]] i assuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec els camps. També és va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com a molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com a llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en àrap identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.

És va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de l'introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berbers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]s, [[vinya]], [[olivera|oliveres]], s'afigen l'[[arròs]] i la [[chufa]] com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'albargina i la carchofa, etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, és va prendre d'ací el nom d'este entorn.