Diferència entre les revisions de "Museu d'Història de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 42:

L'edifici que acull el museu va ser en orige un depòsit d'aigües, el primer depòsit d'aigües de Valéncia. Ho varen construir Ildefons Cerdà i Leodegario Marchessaux a partir d'un disseny original de Calixto Santa Cruz, dins del proyecte general d'abastiment hidràulic a la ciutat.

El proyecte contemplava la captació d'aigües del [[riu Turia]] en el veí municipi de [[Manises]], el seu decantament i conducció fins al depòsit i finalment la distribució per la ciutat en huit fonts públiques, la primera de les quals era la de la [[plaça del Negrito]], la qual deu el seu nom a l'escultura infantil que presidix la font, ennegrida pel pas del temps. El servici es va inaugurar en l’any [[1850]], un dels primers d'[[Europa]].

El depòsit, en una superfície de 2600 m2, estava en orige excavat en el sol, i es cobria en onze voltes de [[rajola]] recolzades sobre 250 pilastres. A plena capacitat, permetia estajar més de 9000 m3 d'aigua. La seua ubicació, en l'extrem del terme municipal de Valéncia, es justifica per la necessitat de conseguir pressió per al suministrament.

@@ Llínea 42: / Llínea 42: @@
 L'edifici que acull el museu va ser en orige un depòsit d'aigües, el primer depòsit d'aigües de Valéncia. Ho varen construir Ildefons Cerdà i Leodegario Marchessaux a partir d'un disseny original de Calixto Santa Cruz,  dins del proyecte general d'abastiment hidràulic a la ciutat.
- El proyecte contemplava la captació d'aigües del [[riu Turia]] en el veí municipi de [[Manises]], el seu decantament i conducció fins al depòsit i finalment la distribució per la ciutat en huit fonts públiques, la primera de les quals era la de la [[plaça del Negrito]], la qual deu el seu nom a l'escultura infantil que presidix la font, ennegrida pel pas del temps. El servici es va inaugurar en l’any [[1850]], un dels primers d'[[Europa]].
+El proyecte contemplava la captació d'aigües del [[riu Turia]] en el veí municipi de [[Manises]], el seu decantament i conducció fins al depòsit i finalment la distribució per la ciutat en huit fonts públiques, la primera de les quals era la de la [[plaça del Negrito]], la qual deu el seu nom a l'escultura infantil que presidix la font, ennegrida pel pas del temps. El servici es va inaugurar en l’any [[1850]], un dels primers d'[[Europa]].
 El depòsit, en una superfície de 2600 m2, estava en orige excavat en el sol, i es cobria en onze voltes de [[rajola]] recolzades sobre 250 pilastres. A plena capacitat, permetia estajar més de 9000 m3 d'aigua. La seua ubicació, en l'extrem del terme municipal de Valéncia, es justifica per la necessitat de conseguir pressió per al suministrament.