Diferència entre les revisions de "Ana Millàs Mascarós"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Ana Ampar Millàs Mascarós''' es una dramaturga, actriu i directora de teatre valenciana. Naix en la ciutat de Valéncia. Alentada per la trayectòria lliterària del son besyayo '''En Manuel Millás Casanoves'''<ref>http://anamillasteatro.galeon.com/manuelmillas.htm</ref>, celebrat poeta i dramaturc del seu temps, es va sentir atreta pel món de la faràndula en general i pel de la creació lliterària en particular. | '''Ana Ampar Millàs Mascarós''' es una dramaturga, actriu i directora de teatre valenciana. Naix en la ciutat de Valéncia. Alentada per la trayectòria lliterària del son besyayo '''En Manuel Millás Casanoves'''<ref>http://anamillasteatro.galeon.com/manuelmillas.htm</ref>, celebrat poeta i dramaturc del seu temps, es va sentir atreta pel món de la faràndula en general i pel de la creació lliterària en particular. | ||
Des de l'any 1997 es membre de la '''Taula Valenciana d’Autors Teatrals''', entitat que presidí des de l'any 1999 fins al 2006. També pertany a la '''AVEET''' a '''SGAE''', a la '''Asociación de Autores y Autoras de Teatro (AAT)''' de Madrid, a la '''Asociación Colegial de Escritores''', a '''Dònes en Art''' i a l'[[Associació | Des de l'any 1997 es membre de la '''Taula Valenciana d’Autors Teatrals''', entitat que presidí des de l'any 1999 fins al 2006. També pertany a la '''AVEET''' a '''SGAE''', a la '''Asociación de Autores y Autoras de Teatro (AAT)''' de Madrid, a la '''Asociación Colegial de Escritores''', a '''Dònes en Art''' i a l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA). | ||
En l'any 1995 estrenà la seua “ópera prima” "Cinc Chiques i un criat, ya tenim l´embroll armat". La seua obra dramàtica contempla des de la comèdia desbaratada al drama, passant pel café teatre i una chicoteta incursió en els apropòsits, gènero autòcton valencià. | En l'any 1995 estrenà la seua “ópera prima” "Cinc Chiques i un criat, ya tenim l´embroll armat". La seua obra dramàtica contempla des de la comèdia desbaratada al drama, passant pel café teatre i una chicoteta incursió en els apropòsits, gènero autòcton valencià. | ||