Diferència entre les revisions de "Idioma groenlandés" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 22:

|mapa=

}}

El '''idioma groenlandés''' (''kalaallisut''), també dit esquimo-groenlandés o groenlandés-inuktitut, es una llengua esquimo-aleutiana ~~parlà~~ en Groenlàndia i estretament ~~relacionà~~ en algunes llengües canadienses com el [[Idioma esquimal|esquimal]]. La llengua, al igual que aquelles en les que està ~~emparentà~~, es de caràcter altament polisintètic i ergatiu. Caso no n'hi han paraules compostes. En [[Groenlàndia]] n'hi han tres dialectes principals: groenlandés septentrional, occidental i oriental. El groenlandés occidental, el més important dels dialectes, li diuen kalaallisut. El dialecte septentrional, inuktun, se parla proper de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i és més proper al esquimal canadiens. El groenlandés el parlen més de 54.000 persones, lo que supon un número major al de tots els parlants de les demés llengües esquimo-aleutianes juntes.

L''''idioma groenlandés''' (''kalaallisut''), també dit esquimo-groenlandés o groenlandés-inuktitut, és una llengua esquimo-aleutiana parlada en Groenlàndia i estretament relacionada en algunes llengües canadienses com l'[[Idioma esquimal|esquimal]]. La llengua, l'igual que aquelles en les que està emparentada, és de caràcter altament polisintètic i ergatiu. Caso no n'hi han paraules compostes. En [[Groenlàndia]] n'hi han tres dialectes principals: groenlandés septentrional, occidental i oriental. El groenlandés occidental, el més important dels dialectes, li diuen kalaallisut. El dialecte septentrional, inuktun, se parla proper de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i és més proper l'esquimal canadiens. El groenlandés el parlen més de 54.000 persones, lo que supon un número major al de tots els parlants de les demés llengües esquimo-aleutianes juntes.

A efecte de comparació, el nom 'esquimal' es Inuttut en groenlandés. Una de les paraules esquimals més famoses, iglú (casa), se diu illu en groenlandés.

El groenlandés distinguix dos tipos de paraules obertes: sustantives i verps. Cada categoria es subdividix en paraules transitives i intransitives. Se distinguixen quatre persones: 1ª, 2ª, 3ª i 3ª reflexiva; dos números: singular i plural (no n'hi ha dual com en esquimal); ~~hui~~ temps: indicatiu, participial, imperatiu, optatiu, subjuntiu passat, subjuntiu futur i subjuntiu habitual; deu casos: absolutiu, ergatiu, equatiu, instrumental, locatiu, allatiu, ablatiu i perlatiu. Per a alguns noms (nominatiu i acusatiu) els verps tenen una inflexió bipersonal per al subjecte i el objecte (distinguides per persona i número). Els sustantius transitius porten inflexió possesiva.

El groenlandés distinguix dos tipos de paraules obertes: sustantives i verps. Cada categoria és subdividix en paraules transitives i intransitives. Se distinguixen quatre persones: 1ª, 2ª, 3ª i 3ª reflexiva; dos números: singular i plural (no n'hi ha dual com en esquimal); huit temps: indicatiu, participial, imperatiu, optatiu, subjuntiu passat, subjuntiu futur i subjuntiu habitual; deu casos: absolutiu, ergatiu, equatiu, instrumental, locatiu, allatiu, ablatiu i perlatiu. Per a alguns noms (nominatiu i acusatiu) els verps tenen una inflexió bipersonal per al subjecte i el objecte (distinguides per persona i número). Els sustantius transitius porten inflexió possesiva.

En contrast en les llengües esquimo-aleutianes de [[Canadà]], el groenlandés s'escriu en caracters llatins i no en el silabari inuktitut. Un caràcter especial, la lletra [[Kra]] (k), s'utilisava exclusivament en groenlandés ~~hasda~~ que una reforma ortogràfica la va substituir per la lletra [[Q|q]].

En contrast en les llengües esquimo-aleutianes de [[Canadà]], el groenlandés s'escriu en caracters llatins i no en el silabari inuktitut. Un caràcter especial, la lletra [[Kra]] (k), s'utilisava exclusivament en groenlandés fins que una reforma ortogràfica la va substituir per la lletra [[Q|q]].

[[Categoria:Llengües]]

@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 |mapa=
 }}
-El '''idioma groenlandés''' (''kalaallisut''), també dit esquimo-groenlandés o groenlandés-inuktitut, es una llengua esquimo-aleutiana parlà en Groenlàndia i estretament relacionà en algunes llengües canadienses com el [[Idioma esquimal|esquimal]]. La llengua, al igual que aquelles en les que està emparentà, es de caràcter altament polisintètic i ergatiu. Caso no n'hi han paraules compostes. En [[Groenlàndia]] n'hi han tres dialectes principals: groenlandés septentrional, occidental i oriental. El groenlandés occidental, el més important dels dialectes, li diuen kalaallisut. El dialecte septentrional, inuktun, se parla proper de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i és més proper al esquimal canadiens. El groenlandés el parlen més de 54.000 persones, lo que supon un número major al de tots els parlants de les demés llengües esquimo-aleutianes juntes.
+L''''idioma groenlandés''' (''kalaallisut''), també dit esquimo-groenlandés o groenlandés-inuktitut, és una llengua esquimo-aleutiana parlada en Groenlàndia i estretament relacionada en algunes llengües canadienses com l'[[Idioma esquimal|esquimal]]. La llengua, l'igual que aquelles en les que està emparentada, és de caràcter altament polisintètic i ergatiu. Caso no n'hi han paraules compostes. En [[Groenlàndia]] n'hi han tres dialectes principals: groenlandés septentrional, occidental i oriental. El groenlandés occidental, el més important dels dialectes, li diuen kalaallisut. El dialecte septentrional, inuktun, se parla proper de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i és més proper l'esquimal canadiens. El groenlandés el parlen més de 54.000 persones, lo que supon un número major al de tots els parlants de les demés llengües esquimo-aleutianes juntes.
 A efecte de comparació, el nom 'esquimal' es Inuttut en groenlandés. Una de les paraules esquimals més famoses, iglú (casa), se diu illu en groenlandés.
-El groenlandés distinguix dos tipos de paraules obertes: sustantives i verps. Cada categoria es subdividix en paraules transitives i intransitives. Se distinguixen quatre persones: 1ª, 2ª, 3ª i 3ª reflexiva; dos números: singular i plural (no n'hi ha dual com en esquimal); hui temps: indicatiu, participial, imperatiu, optatiu, subjuntiu passat, subjuntiu futur i subjuntiu habitual; deu casos: absolutiu, ergatiu, equatiu, instrumental, locatiu, allatiu, ablatiu i perlatiu. Per a alguns noms (nominatiu i acusatiu) els verps tenen una inflexió bipersonal per al subjecte i el objecte (distinguides per persona i número). Els sustantius transitius porten inflexió possesiva.
+El groenlandés distinguix dos tipos de paraules obertes: sustantives i verps. Cada categoria és subdividix en paraules transitives i intransitives. Se distinguixen quatre persones: 1ª, 2ª, 3ª i 3ª reflexiva; dos números: singular i plural (no n'hi ha dual com en esquimal); huit temps: indicatiu, participial, imperatiu, optatiu, subjuntiu passat, subjuntiu futur i subjuntiu habitual; deu casos: absolutiu, ergatiu, equatiu, instrumental, locatiu, allatiu, ablatiu i perlatiu. Per a alguns noms (nominatiu i acusatiu) els verps tenen una inflexió bipersonal per al subjecte i el objecte (distinguides per persona i número). Els sustantius transitius porten inflexió possesiva.
-En contrast en les llengües esquimo-aleutianes de [[Canadà]], el groenlandés s'escriu en caracters llatins i no en el silabari inuktitut. Un caràcter especial, la lletra [[Kra]] (k), s'utilisava exclusivament en groenlandés hasda que una reforma ortogràfica la va substituir per la lletra [[Q|q]].
+En contrast en les llengües esquimo-aleutianes de [[Canadà]], el groenlandés s'escriu en caracters llatins i no en el silabari inuktitut. Un caràcter especial, la lletra [[Kra]] (k), s'utilisava exclusivament en groenlandés fins que una reforma ortogràfica la va substituir per la lletra [[Q|q]].
 [[Categoria:Llengües]]