Diferència entre les revisions de "Erwin Schrödinger" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[File:Erwin Schrödinger (1933).jpg|thumb|250px|Erwin Schrödinger]]

'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – † id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Àustria|austríac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].

'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] - † id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Àustria|austríac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].

Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1933]] per haver desenrollat l'[[equació de Schrödinger]]. Despuix de mantindre una llarga correspondència en [[Albert Einstein]] propongué l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la física quàntica.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Erwin Schrödinger (1933).jpg|thumb|250px|Erwin Schrödinger]]
-'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – † id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Àustria|austríac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].
+'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] - † id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Àustria|austríac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].
 Va rebre el [[Premi Nobel de Física]] en l'any [[1933]] per haver desenrollat l'[[equació de Schrödinger]]. Despuix de mantindre una llarga correspondència en [[Albert Einstein]] propongué l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la física quàntica.