Diferència entre les revisions de "Guerra Civil Espanyola" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 35:

Despuix de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, lo que va conduir a molts a l'exili o a la mort. La economia espanyola tardaria décades a recuperar-se.

Els simpatisants republicans varen vore la guerra com un enfrontament entre «tirania i democràcia», o «fascisme i llibertat», i molts jóvens idealistes d'atres països varen participar en les Brigades Internacionals pensant que salvar a la República Espanyola era la causa idealiste del moment. No obstant, els partidaris de Franco la varen vore com una lluita entre les «''hordes roges''» (comunistes i anarquistes) i la «''civilisació cristiana''». Pero estes [[wikt:és:dicotomia|dicotomies]] són, inevitablement, simplificacions: en els dos bandos hi havia ideologies variades, i moltes vegades enfrontades (per eixemple, anarquistes contra comunistes en u, falangistes contra monàrquics i ~~carlins~~ en l'atre).

Els simpatisants republicans varen vore la guerra com un enfrontament entre «tirania i democràcia», o «fascisme i llibertat», i molts jóvens idealistes d'atres països varen participar en les Brigades Internacionals pensant que salvar a la República Espanyola era la causa idealiste del moment. No obstant, els partidaris de Franco la varen vore com una lluita entre les «''hordes roges''» (comunistes i anarquistes) i la «''civilisació cristiana''». Pero estes [[wikt:és:dicotomia|dicotomies]] són, inevitablement, simplificacions: en els dos bandos hi havia ideologies variades, i moltes vegades enfrontades (per eixemple, anarquistes contra comunistes en u, falangistes contra monàrquics i carlistes en l'atre).

== Fondo polític ==

Llínea 127:

El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'asassinat de Calvo Sotelo. Els plans es varen establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració varen participar comandaments militars —L'Unió Militar Espanyola, anti-republicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, ~~carlins~~ i atres sectors de l'extrema dreta.

El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'asassinat de Calvo Sotelo. Els plans es varen establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració varen participar comandaments militars —L'Unió Militar Espanyola, anti-republicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, carlistes i atres sectors de l'extrema dreta.

El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver segut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]].

@@ Llínea 35: / Llínea 35: @@
 Despuix de la guerra, la repressió franquiste es va cebar en el bando perdedor, iniciant-se una neteja de que fon crida ''Espanya Roja'' i de qualsevol element relacionat en la República, lo que va conduir a molts a l'exili o a la mort. La economia espanyola tardaria décades a recuperar-se.
-Els simpatisants republicans varen vore la guerra com un enfrontament entre «tirania i democràcia», o «fascisme i llibertat», i molts jóvens idealistes d'atres països varen participar en les Brigades Internacionals pensant que salvar a la República Espanyola era la causa idealiste del moment. No obstant, els partidaris de Franco la varen vore com una lluita entre les «''hordes roges''» (comunistes i anarquistes) i la «''civilisació cristiana''». Pero estes [[wikt:és:dicotomia|dicotomies]] són, inevitablement, simplificacions: en els dos bandos hi havia ideologies variades, i moltes vegades enfrontades (per eixemple, anarquistes contra comunistes en u, falangistes contra monàrquics i carlins en l'atre).
+Els simpatisants republicans varen vore la guerra com un enfrontament entre «tirania i democràcia», o «fascisme i llibertat», i molts jóvens idealistes d'atres països varen participar en les Brigades Internacionals pensant que salvar a la República Espanyola era la causa idealiste del moment. No obstant, els partidaris de Franco la varen vore com una lluita entre les «''hordes roges''» (comunistes i anarquistes) i la «''civilisació cristiana''». Pero estes [[wikt:és:dicotomia|dicotomies]] són, inevitablement, simplificacions: en els dos bandos hi havia ideologies variades, i moltes vegades enfrontades (per eixemple, anarquistes contra comunistes en u, falangistes contra monàrquics i carlistes en l'atre).
 == Fondo polític ==
@@ Llínea 127: / Llínea 127: @@
 {{AP|Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936}}
-El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'asassinat de Calvo Sotelo. Els plans es varen establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració varen participar comandaments militars —L'Unió Militar Espanyola, anti-republicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, carlins i atres sectors de l'extrema dreta.
+El colp d'Estat fon cuidadosament planejat, entre atres militars, pels generals [[José Sanjurjo]], [[Emilio Mola]] (el ''director'' de l'alçament) i secundat per [[Francisco Franco]], en el que contaven des del principi, pero que no va confirmar la seua participació fins a l'asassinat de Calvo Sotelo. Els plans es varen establir ya en la primavera de 1936, i en la conspiració varen participar comandaments militars —L'Unió Militar Espanyola, anti-republicana, i la Junta de Generals (el coordinador de la qual era el mateix Mola)—, monàrquics, carlistes i atres sectors de l'extrema dreta.
 El general [[José Sanjurjo]] hauria d'haver segut el futur Cap d'Estat pero va morir en accident d'aviació al traslladar-se a Espanya des de [[Portugal]], on estava exiliat pel seu intent de colp d'Estat en [[Sevilla]] el [[10 d'agost]] de [[1932]].