Diferència entre les revisions de "Regne dels francs en l'época merovingia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Merovingian dynasty.jpg|397px|miniaturadeimagen|dreta|Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als reis merovingis, encara que en diferents époques)]]
+
[[Archiu:Merovingian dynasty.jpg|350px|miniaturadeimagen|dreta|Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als reis merovingis, encara que en diferents époques)]]
  
 
El '''regne dels francs''', en [[llatí]] '''''Regnum francorum''''', també conegut (encara que menys usualment) com ''França'' (paraula [[llatí|llatina]] que no es referia a l'actual [[França]]), o simplement '''Regne Franco''',<ref group=Nota>En realitat, caldria parlar de regnes francs, com titula acertadament el propi artícul de la [[Wikipedia]] en [[francés]] (''Royaumes francs'') ya que varen ser en moltes etapes varis els regnes governats pels francs que varen sorgir de les successives particions del regne per a que cada u dels hereus tinguera la seua part: primers els regnes de de Soissons, d'Orleans, de París i de Metz (i després de Reims); després Austrasia, Neustria, Burgundia i Aquitània</ref>. són les denominacions historiogràfiques que identifiquen el [[regne germànic]] dels [[Poble franc|francs]] establit a finals del [[sigle V]] aprofitant la decadència de l'autoritat romana en les [[Galies]], durant l'época de les denominades [[invasions bàrbares]]. La [[dinastia merovingia]], la gobernant dels francs des de mediats del sigle V fins a l'any [[751]], establirà el regne més gran i poderós d'Europa occidental despuix de la caiguda de l'imperi de [[Teodoric el Gran]], un estat que en el seu major apogeu eixercirà el control d'un extens territori: les actuals [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i [[Suïssa]]; la casi totalitat dels [[Països Baixos]], de [[França]] i de [[Àustria]]; i la part occidental de [[Alemània]]. Va ser la primera dinastia duradora en el territori de la França actual.
 
El '''regne dels francs''', en [[llatí]] '''''Regnum francorum''''', també conegut (encara que menys usualment) com ''França'' (paraula [[llatí|llatina]] que no es referia a l'actual [[França]]), o simplement '''Regne Franco''',<ref group=Nota>En realitat, caldria parlar de regnes francs, com titula acertadament el propi artícul de la [[Wikipedia]] en [[francés]] (''Royaumes francs'') ya que varen ser en moltes etapes varis els regnes governats pels francs que varen sorgir de les successives particions del regne per a que cada u dels hereus tinguera la seua part: primers els regnes de de Soissons, d'Orleans, de París i de Metz (i després de Reims); després Austrasia, Neustria, Burgundia i Aquitània</ref>. són les denominacions historiogràfiques que identifiquen el [[regne germànic]] dels [[Poble franc|francs]] establit a finals del [[sigle V]] aprofitant la decadència de l'autoritat romana en les [[Galies]], durant l'época de les denominades [[invasions bàrbares]]. La [[dinastia merovingia]], la gobernant dels francs des de mediats del sigle V fins a l'any [[751]], establirà el regne més gran i poderós d'Europa occidental despuix de la caiguda de l'imperi de [[Teodoric el Gran]], un estat que en el seu major apogeu eixercirà el control d'un extens territori: les actuals [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i [[Suïssa]]; la casi totalitat dels [[Països Baixos]], de [[França]] i de [[Àustria]]; i la part occidental de [[Alemània]]. Va ser la primera dinastia duradora en el territori de la França actual.

Última revisió del 16:48 10 oct 2022

Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als reis merovingis, encara que en diferents époques)

El regne dels francs, en llatí Regnum francorum, també conegut (encara que menys usualment) com França (paraula llatina que no es referia a l'actual França), o simplement Regne Franco,[Nota 1]. són les denominacions historiogràfiques que identifiquen el regne germànic dels francs establit a finals del sigle V aprofitant la decadència de l'autoritat romana en les Galies, durant l'época de les denominades invasions bàrbares. La dinastia merovingia, la gobernant dels francs des de mediats del sigle V fins a l'any 751, establirà el regne més gran i poderós d'Europa occidental despuix de la caiguda de l'imperi de Teodoric el Gran, un estat que en el seu major apogeu eixercirà el control d'un extens territori: les actuals Bèlgica, Luxemburc i Suïssa; la casi totalitat dels Països Baixos, de França i de Àustria; i la part occidental de Alemània. Va ser la primera dinastia duradora en el territori de la França actual.

Referències[editar | editar còdic]

  1. En realitat, caldria parlar de regnes francs, com titula acertadament el propi artícul de la Wikipedia en francés (Royaumes francs) ya que varen ser en moltes etapes varis els regnes governats pels francs que varen sorgir de les successives particions del regne per a que cada u dels hereus tinguera la seua part: primers els regnes de de Soissons, d'Orleans, de París i de Metz (i després de Reims); després Austrasia, Neustria, Burgundia i Aquitània