Diferència entre les revisions de "Catedral de Valéncia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 28:

Els sigles del [[renaiximent]] (XV-XVI) van influir poc en la ya consolidada arquitectura pero molt en la decoració pictòrica, com la de l'altar major, i escultòrica, com la de la capella de la Resurrecció.

[[Image:Situacio de la catedral de valencia.jpg|thumb|left|200px|Situació de la Seu en Valéncia.]]

De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] va proyectar i va iniciar la porta principal de la catedral, coneguda com '' dels Ferros'' per la reixa que la rodeja. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la va poder acabar, i van ser principalment els escultors [[Francisco Vergara]] e [[Ignacio Vergara]] els que ho van fer. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.

@@ Llínea 28: / Llínea 28: @@
 Els sigles del [[renaiximent]] (XV-XVI) van influir poc en la ya consolidada arquitectura pero molt en la decoració pictòrica, com la de l'altar major, i escultòrica, com la de la capella de la Resurrecció.
+[[Image:Situacio de la catedral de valencia.jpg|thumb|left|200px|Situació de la Seu en Valéncia.]]
 De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] va proyectar i va iniciar la porta principal de la catedral, coneguda com '' dels Ferros'' per la reixa que la rodeja. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la va poder acabar, i van ser principalment els escultors [[Francisco Vergara]] e [[Ignacio Vergara]] els que ho van fer. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.