Diferència entre les revisions de "Regne dels Països Baixos"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
== Història == | == Història == | ||
En l'any [[1815]] el [[Regne Unit dels Països Baixos]] consistia en els actuals [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] (o ''Zuidelijke Nederlanden'', Països Baixos meridionals) i el [[Gran Ducat de Luxemburc]]. Este | En l'any [[1815]] el [[Regne Unit dels Països Baixos]] consistia en els actuals [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] (o ''Zuidelijke Nederlanden'', Països Baixos meridionals) i el [[Gran Ducat de Luxemburc]]. Este últim era una unió personal lligada en el realme: el rei neerlandés era al mateix temps gran duc de [[Luxemburc]]. Ademés el regne posseïa colònies en [[Amèrica]] ([[Surinam]] i les [[Antilles Neerlandeses]]) i [[Àsia]] (les [[Índies Orientals Neerlandeses|Índies Neerlandeses]], corresponents a l'actual [[Indonèsia]]). | ||
En l'any [[1830]] Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos. | En l'any [[1830]] [[Bèlgica]] se separà del Regne dels Països Baixos. | ||
Despuix de la mort del rei Guillem III en l'any [[1890]] l'unió personal en Luxemburc s'acabà a raïl de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona | Despuix de la mort del rei Guillem III en l'any [[1890]] l'unió personal en Luxemburc s'acabà a raïl de llei successòries diferents: Luxemburc no permetia que una dona fora Gran Duquesa per aplicació de la [[Llei Sàlica|llei sàlica]], mentres que els Països Baixos sí. Aixina, el títul de Gran Duc de Luxemburc anà a parar a una atra branca de la família Nassau, mentres que els Països Baixos entronisaren a la [[Guillemina I dels Països Baixos|Reina Guillemina]]. | ||
En l'any [[1949]], despuix de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren | En l'any [[1949]], despuix de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses conseguiren l'independència. La [[Nova Guinea]] Neerlandesa va permaneixer sent neerlandesa fins a l'any [[1963]]. | ||
En [[1954]] s'aprovà l'''Estatut pel Regne dels Països Baixos'', d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en l'igualtat. Les àrees fora d'[[Europa]] (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia | En [[1954]] s'aprovà l'''Estatut pel Regne dels Països Baixos'', d'acort en el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fon abolida i substituïda per un nou lligam basat en l'igualtat. Les àrees fora d'[[Europa]] (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia en lo que respecta a l'autogovern, sent els Països Baixos responsables de les seua política exterior i la defensa. | ||
En l'any [[1975]] [[Surinam]] abandonà el Regne. | En l'any [[1975]] [[Surinam]] abandonà el Regne. | ||
| Llínea 70: | Llínea 70: | ||
En [[1986]] Aruba, fins llavors part de les [[Antilles Neerlandeses]], es convertix en un membre independent del Regne. | En [[1986]] Aruba, fins llavors part de les [[Antilles Neerlandeses]], es convertix en un membre independent del Regne. | ||
En [[octubre]] de [[2010]] es [[dissolució de les Antilles Neerlandeses|dissolgueren les Antilles Neerlandeses]]. [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] | En [[octubre]] de [[2010]] es [[dissolució de les Antilles Neerlandeses|dissolgueren les Antilles Neerlandeses]]. [[Curaçao]] i [[Sint Maarten]] passaren a ser membres constitutius del Regne, mentres que [[Bonaire]], [[Sint Eustatius]] i [[Saba (illa)|Saba]] (les nomenades [[illes BES]]) s'uniren als [[Països Baixos]] com a municipis especials. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||