Diferència entre les revisions de "L'Aaiún" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 23:

Fon la [[Capital (política)|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marcha ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc|Hassan II]]– que despuix es denominà ''"[[marcha verda]]"'', es varen signar els [[Acort Tripartit de Madrit|Acorts de Madrit]], pels quals [[Espanya]] cedí el [[Sàhara Espanyol|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxodo]] de saharauis cap a [[Algèria]] per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al [[Front Polisario]]. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'[[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilisar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.

En l'any [[2005]], la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del [[Front Polisario]]. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del [[Sahara Occidental]], aixina com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha ~~estat~~ [[Estatus polític del Sahara Occidental|reconeguda]] com la capital de la [[República ~~Àrab Sahrauí~~ Democràtica]] per 81 estats.

En l'any [[2005]], la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del [[Front Polisario]]. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del [[Sahara Occidental]], aixina com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha segut [[Estatus polític del Sahara Occidental|reconeguda]] com la capital de la [[República Àrap Saharauí Democràtica]] per 81 estats.

== Referències ==

@@ Llínea 23: / Llínea 23: @@
 Fon la [[Capital (política)|capital]] de l'antic [[Sàhara Espanyol]] fins a desembre de 1975, quan després de la marcha ''pacífica'' de milers de marroquines cap al Sahara –planificada pel rei [[Hassan II del Marroc|Hassan II]]– que despuix es denominà ''"[[marcha verda]]"'', es varen signar els [[Acort Tripartit de Madrit|Acorts de Madrit]], pels quals [[Espanya]] cedí el [[Sàhara Espanyol|Sàhara]] al [[Marroc]] i a [[Mauritània]], els quals s'enfrontaren despuix en el saharaui [[Front Polisario]], recolzat per [[Algèria]]. Els marroquins ocuparen la ciutat a principis de [[1976]], causant un [[èxodo]] de saharauis cap a [[Algèria]] per a escapar de les represàlies marroquines pel seu recolzament al [[Front Polisario]]. En la seua persecució a la població que fugia cap al sur-oest d'[[Algèria]], les forces aèries marroquines van utilisar [[napalm]], [[fòsfor blanc]] i bombes de fragmentació contra els refugiats.
-En l'any [[2005]], la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del [[Front Polisario]]. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del [[Sahara Occidental]], aixina com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha estat [[Estatus polític del Sahara Occidental|reconeguda]] com la capital de la [[República Àrab Sahrauí Democràtica]] per 81 estats.
+En l'any [[2005]], la ciutat fon escenari de greus protestes en contra de l'ocupació marroquina i en recolzament de l'independència i del [[Front Polisario]]. Estes protestes també es produiren en atres nucleus urbans del [[Sahara Occidental]], aixina com en alguns centres universitaris de tot [[el Marroc]]. La ciutat ha segut [[Estatus polític del Sahara Occidental|reconeguda]] com la capital de la [[República Àrap Saharauí Democràtica]] per 81 estats.
 == Referències ==