Diferència entre les revisions de "Ciutat de Mèxic"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
Els [[Espanya|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] del [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines|Filipines]]. | Els [[Espanya|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] del [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines|Filipines]]. | ||
Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic | Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república|republicà]] i [[federació|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital. | ||
[[ | [[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg|miniatura|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic|Catedral de Mèxic]]]] | ||
La [[ | La [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un período d'urbanisació sense precedents. En l'any 1968 es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968|Jocs Olímpics]] d'estiu, i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts. | ||
El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat | El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]]. | ||
En l'any 1990, l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria|indústries]] i els [[automòbil|vehicles]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització. | |||
== Referències == | == Referències == | ||