Diferència entre les revisions de "Rafael Sanchis Yago"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Rafael Sanchis Yago''' ([[Castelló]], [[8 de setembre]] de [[1891]] - [[21 de giner]] de [[1974]]) fon un destacat pintor [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]] que va gojar d'un | '''Rafael Sanchis Yago''' ([[Castelló]], [[8 de setembre]] de [[1891]] - † [[21 de giner]] de [[1974]]) fon un destacat pintor [[Valencians|valencià]] del [[sigle XX]] que va gojar d'un ampli prestigi nacional i internacional. | ||
ampli prestigi nacional i internacional. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 25: | Llínea 24: | ||
Pensionat de nou, es trasllada a [[Madrit]] a on coneix i queda prendat per l'art de [[Julio Romero de Torres|Romero de Torres]] del que queda influit, sobretot com a retratiste. En Madrit i aconsellat per este pintor, expon en [[1919]] i retrata a dònes famoses com Mª Fernanda Ladrón de Guevara, Pastora Imperio, Raquel Meller, etc.. | Pensionat de nou, es trasllada a [[Madrit]] a on coneix i queda prendat per l'art de [[Julio Romero de Torres|Romero de Torres]] del que queda influit, sobretot com a retratiste. En Madrit i aconsellat per este pintor, expon en [[1919]] i retrata a dònes famoses com Mª Fernanda Ladrón de Guevara, Pastora Imperio, Raquel Meller, etc.. | ||
En [[1920]] obri el seu camp d'acció i expon en Buenos Aires ([[Argentina]]), Riu de Janeiro ([[Brasil]]) i Santiago de Chile ([[Chile]]), | En l'any [[1920]] obri el seu camp d'acció i expon en Buenos Aires ([[Argentina]]), Riu de Janeiro ([[Brasil]]) i Santiago de Chile ([[Chile]]), | ||
Rafael feu exposicions de les seues pintures en [[Madrit]] i [[Bilbao]] ademés d'en la seua ciutat seua natal, Castelló, i va triumfar en l'estranger: [[La Habana]], [[Riu de Janeiro]], i en les ciutats dels [[Estats Units]] com [[Nova York]], [[Washington]], [[Chicago]], [[Detroit]], [[Filadèlfia]], [[Sant Francisco]], [[Los Àngeles]], i també en [[París]], [[Viena]], [[Buenos Aires]] o [[Lima]]. | Rafael feu exposicions de les seues pintures en [[Madrit]] i [[Bilbao]] ademés d'en la seua ciutat seua natal, Castelló, i va triumfar en l'estranger: [[La Habana]], [[Riu de Janeiro]], i en les ciutats dels [[Estats Units]] com [[Nova York]], [[Washington]], [[Chicago]], [[Detroit]], [[Filadèlfia]], [[Sant Francisco]], [[Los Àngeles]], i també en [[París]], [[Viena]], [[Buenos Aires]] o [[Lima]]. | ||
| Llínea 31: | Llínea 30: | ||
La [[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]] adquirí obres seues per a la seua colecció i els seus retrats varen alcançar cotisacions elevadíssimes. | La [[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]] adquirí obres seues per a la seua colecció i els seus retrats varen alcançar cotisacions elevadíssimes. | ||
En [[1922]] expon retrats femenins en la Galeria d'Art Kennedy de [[Nova York]]. De la seua etapa americana, destaquen els retrats d'alguns dels personages més famosos de l'época com les actrius [[Greta Garbo]], de [[Joan Crawford]], del mític [[Rodolfo Valentino]] i també de l'industrial [[Henry Ford]] que va pagar a Rafael en un nou model dels seus coches de la fàbrica de [[Detroit]]. | En l'any [[1922]] expon retrats femenins en la Galeria d'Art Kennedy de [[Nova York]]. De la seua etapa americana, destaquen els retrats d'alguns dels personages més famosos de l'época com les actrius [[Greta Garbo]], de [[Joan Crawford]], del mític [[Rodolfo Valentino]] i també de l'industrial [[Henry Ford]] que va pagar a Rafael en un nou model dels seus coches de la fàbrica de [[Detroit]]. | ||
Quan torna a [[Espanya]] retrata als reis [[Alfons XIII]] i [[Victoria Eugenia de Batemberg]], entre atres molts. En [[Valéncia]] és nomenat catedràtic de l'Escola Superior de Sant Carles, despuix fon el seu director. | Quan torna a [[Espanya]] retrata als reis [[Alfons XIII]] i [[Victoria Eugenia de Batemberg]], entre atres molts. En [[Valéncia]] és nomenat catedràtic de l'Escola Superior de Sant Carles, despuix fon el seu director. | ||