Diferència entre les revisions de "Onofre Esquerdo i Sapena"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
 
}}
 
}}
'''Onofre Esquerdo i Sapena''' ([[Valéncia]], [[1635]] † [[17 d'agost]] de [[1699]]) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.
+
'''Onofre Esquerdo i Sapena''' ([[Valéncia]], [[1635]] - † [[17 d'agost]] de [[1699]]) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 16: Llínea 16:
 
Onofre Esquerdo fon fill del ciutadà Joan Esquerdo i d'Estefania Sapena, descendents de sengles famílies oriundes de [[Benissa]] i [[Xàbia]], respectivament; la trayectòria política d'Onofre apareix vinculada a la capital i a vàries de les institucions representatives del [[Regne de Valéncia]].  
 
Onofre Esquerdo fon fill del ciutadà Joan Esquerdo i d'Estefania Sapena, descendents de sengles famílies oriundes de [[Benissa]] i [[Xàbia]], respectivament; la trayectòria política d'Onofre apareix vinculada a la capital i a vàries de les institucions representatives del [[Regne de Valéncia]].  
  
L'any [[1664]] fon insaculat en la bossa segona de ciutadans. Fon desinsaculat en dos ocasions distintes ([[1671]] i [[1690]]), encara que fon repost immediatament. Eixercitar els càrrecs de jurat (1667-1668, 1670-1671 i 1699), justícia criminal (1682), síndic de la Cambra (1681), síndic del Racionalat (1687), obrer de Murs i Valls (1699), membre del Quitament (1690), caixer de Gros (1699), administrador de les sises (1680, 1695 i 1697) i encarregat de diversos portals (1669 i 1697).  
+
En l'any [[1664]] fon insaculat en la bossa segona de ciutadans. Fon desinsaculat en dos ocasions distintes en els anys ([[1671]] i [[1690]]), encara que fon repost immediatament. Eixercitar els càrrecs de jurat (1667-1668, 1670-1671 i 1699), justícia criminal (1682), síndic de la Cambra (1681), síndic del Racionalat (1687), obrer de Murs i Valls (1699), membre del Quitament (1690), caixer de Gros (1699), administrador de les sises (1680, 1695 i 1697) i encarregat de diversos portals (1669 i 1697).  
  
 
Intentà obtindre la dignitat de familiar del [[Sant Ofici]]. Fon membre de la Junta de Contrafurs, primera i segona veu de l'Estament Real en representació de la [[ciutat de Valéncia]] i electe de la Junta de la Costa Marítima.  
 
Intentà obtindre la dignitat de familiar del [[Sant Ofici]]. Fon membre de la Junta de Contrafurs, primera i segona veu de l'Estament Real en representació de la [[ciutat de Valéncia]] i electe de la Junta de la Costa Marítima.  
  
En [[1698]] les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals.
+
En l'any [[1698]] les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals.
  
Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del [[sigle XVII]], aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre ''Nobiliari Valencià'', del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de [[1238]] i de la seua traducció al castellà de les ''Tròves de mosén Jaume Febrer'', els bibliògrafs José Rodríguez i [[Vicente Ximeno]] atribuïxen a Esquerdo unes ''Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680'', una ''Descripción del Reyno de Vaeéncia'', un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat ''Ingenis valencians'', i una continuació de la crònica de [[Rafael Martí de Viciana]] o ''Viciana resucitat''.
+
Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del [[sigle XVII]], aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre ''Nobiliari Valencià'', del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de l'any [[1238]] i de la seua traducció al castellà de les ''Tròves de mosén Jaume Febrer'', els bibliògrafs José Rodríguez i [[Vicente Ximeno]] atribuïxen a Esquerdo unes ''Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680'', una ''Descripción del Reyno de Vaeéncia'', un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat ''Ingenis valencians'', i una continuació de la crònica de [[Rafael Martí de Viciana]] o ''Viciana resucitat''.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==

Última revisió del 20:00 4 gin 2023

Onofre Esquerdo i Sapena
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.
Naiximent: 1635
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia
Defunció: 17 d'agost de 1699
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia

Onofre Esquerdo i Sapena (Valéncia, 1635 - † 17 d'agost de 1699) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.

Biografia[editar | editar còdic]

Onofre Esquerdo fon fill del ciutadà Joan Esquerdo i d'Estefania Sapena, descendents de sengles famílies oriundes de Benissa i Xàbia, respectivament; la trayectòria política d'Onofre apareix vinculada a la capital i a vàries de les institucions representatives del Regne de Valéncia.

En l'any 1664 fon insaculat en la bossa segona de ciutadans. Fon desinsaculat en dos ocasions distintes en els anys (1671 i 1690), encara que fon repost immediatament. Eixercitar els càrrecs de jurat (1667-1668, 1670-1671 i 1699), justícia criminal (1682), síndic de la Cambra (1681), síndic del Racionalat (1687), obrer de Murs i Valls (1699), membre del Quitament (1690), caixer de Gros (1699), administrador de les sises (1680, 1695 i 1697) i encarregat de diversos portals (1669 i 1697).

Intentà obtindre la dignitat de familiar del Sant Ofici. Fon membre de la Junta de Contrafurs, primera i segona veu de l'Estament Real en representació de la ciutat de Valéncia i electe de la Junta de la Costa Marítima.

En l'any 1698 les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals.

Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del sigle XVII, aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre Nobiliari Valencià, del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de l'any 1238 i de la seua traducció al castellà de les Tròves de mosén Jaume Febrer, els bibliògrafs José Rodríguez i Vicente Ximeno atribuïxen a Esquerdo unes Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680, una Descripción del Reyno de Vaeéncia, un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat Ingenis valencians, i una continuació de la crònica de Rafael Martí de Viciana o Viciana resucitat.

Obra[editar | editar còdic]

  • Nobiliario valenciano, 1677 [copia de F. Pascual Chiva del ms. en el tít. Antiguas memorias, breve y sumaria investigación y discursos de la nobleza de los linajes de la ciudad y Reino de Valencia y sus escudos de armas [...], 1740 (Biblioteca Nacional d'Espanya, sign. MSS/7068; Valéncia, Ateneu Mercantil, 1963; Valencia, Biblioteca Valenciana, 2002]
  • J. Febrer, Les Troves, traducció.
  • Memorias eclesiásticas y seculares de Valencia desde 1350 a 1680
  • Descripción del Reyno de Valencia
  • Ingenios valencianos
  • Viciana resucitado (continuació de la crònica de R. Martí de Viciana)

Referències[editar | editar còdic]