Diferència entre les revisions de "Miquel Adlert i Noguerol" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 40:

== Transició espanyola ==

La seua figura és l'única que ocupa en plenitut el [[sigle XX]] i sense dubte és clau en el moment de la [[Transició espanyola|Transició]], un periodo turbulent en una Valéncia crispada i convulsa per les qüestions identitàries. El renaixer de grupusculs valencianistes que, estimant l'autonomia i sentint-se hereus d'una complexa història, no dubtaren en devorar ansiosament la seua obra ''[[En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla]]'' (1977). En ella denuncia l'engany de la catalanisació en que personalment havia caigut i cóm abandona tant torta drecera, iniciant un nou camí esperançador i netament valencià, a més de fer una proposta normativisadora de la [[Llengua Valenciana]].

La seua figura és l'única que ocupa en plenitut el [[sigle XX]] i sense dubte és clau en el moment de la [[Transició espanyola|Transició]], un periodo turbulent en una Valéncia crispada i convulsa per les qüestions identitàries. El renaixer de grupusculs valencianistes que, estimant l'autonomia i sentint-se hereus d'una complexa història, no dubtaren en devorar ansiosament la seua obra ''[[En defensa de la llengua valenciana|En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla]]'' (1977). En ella denuncia l'engany de la catalanisació en que personalment havia caigut i cóm abandona tant torta drecera, iniciant un nou camí esperançador i netament valencià, a més de fer una proposta normativisadora de la [[Llengua Valenciana]].

== Pensament ==

@@ Llínea 40: / Llínea 40: @@
 == Transició espanyola ==
-La seua figura és l'única que ocupa en plenitut el [[sigle XX]] i sense dubte és clau en el moment de la [[Transició espanyola|Transició]], un periodo turbulent en una Valéncia crispada i convulsa per les qüestions identitàries. El renaixer de grupusculs valencianistes que, estimant l'autonomia i sentint-se hereus d'una complexa història, no dubtaren en devorar ansiosament la seua obra ''[[En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla]]'' (1977). En ella denuncia l'engany de la catalanisació en que personalment havia caigut i cóm abandona tant torta drecera, iniciant un nou camí esperançador i netament valencià, a més de fer una proposta normativisadora de la [[Llengua Valenciana]].
+La seua figura és l'única que ocupa en plenitut el [[sigle XX]] i sense dubte és clau en el moment de la [[Transició espanyola|Transició]], un periodo turbulent en una Valéncia crispada i convulsa per les qüestions identitàries. El renaixer de grupusculs valencianistes que, estimant l'autonomia i sentint-se hereus d'una complexa història, no dubtaren en devorar ansiosament la seua obra ''[[En defensa de la llengua valenciana|En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla]]'' (1977). En ella denuncia l'engany de la catalanisació en que personalment havia caigut i cóm abandona tant torta drecera, iniciant un nou camí esperançador i netament valencià, a més de fer una proposta normativisadora de la [[Llengua Valenciana]].
 == Pensament ==