Diferència entre les revisions de "Jingoisme"

(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Sin resumen de edición
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 7: Llínea 7:
El seu orige es troba en [[Gran Bretanya]], a on el jingoísme era el mecanisme de movilisació popular de l'ultra nacionalisme militariste i expansioniste, utilisat per polítics que consideraven necessari l'Imperi, tant els tories (Benjamin Disraeli, Neville Chamberlain) com els whigs (Gladstone, Cecil Rhodes).
El seu orige es troba en [[Gran Bretanya]], a on el jingoísme era el mecanisme de movilisació popular de l'ultra nacionalisme militariste i expansioniste, utilisat per polítics que consideraven necessari l'Imperi, tant els tories (Benjamin Disraeli, Neville Chamberlain) com els whigs (Gladstone, Cecil Rhodes).


Este hipernacionalisme sentimental s'alimentava en l'acossament a l'hegemonia britànica que representaven les demés potències europees ([[França]], [[Alemanyia]], [[Rússia]]) i en menor medida els [[Estats Units]] (a on es va rebre a la seua volta el terme jingoísme, que escomençà a utilisar-se d'un modo similar).
Este hipernacionalisme sentimental s'alimentava en l'acossament a l'hegemonia britànica que representaven les demés potències europees ([[França]], [[Alemanya]], [[Rússia]]) i en menor medida els [[Estats Units]] (a on es va rebre a la seua volta el terme jingoísme, que escomençà a utilisar-se d'un modo similar).


Numerosos intelectuals es varen sentir atrets pel nomenat "darwinisme social", que extrapolaba les idees evolucionistes de Charles Darwin a les qüestions socials i polítiques, afirmant l'existència de nacions més capacitades per a la supervivència, pobles inferiors i superiors, i que el seu èxit o fracàs es devia a la seua capacitat d'aptitut i adaptabilitat, de la mateixa manera que en el restant dels sers vius. Tal volta el millor representant d'esta corrent siga l'escritor britànic [[Rudyard Kipling]] qui parlava de "la càrrega de l'home blanc".
Numerosos intelectuals es varen sentir atrets pel nomenat "darwinisme social", que extrapolaba les idees evolucionistes de Charles Darwin a les qüestions socials i polítiques, afirmant l'existència de nacions més capacitades per a la supervivència, pobles inferiors i superiors, i que el seu èxit o fracàs es devia a la seua capacitat d'aptitut i adaptabilitat, de la mateixa manera que en el restant dels sers vius. Tal volta el millor representant d'esta corrent siga l'escritor britànic [[Rudyard Kipling]] qui parlava de "la càrrega de l'home blanc".